Un any sense el més gran

El 31 de juliol sempre serà recordat com el dia més trist per a la pilota valenciana. Este diumenge fa un any que ens va deixar el més gran de tots els temps. Hui fa un any que va faltar Paco Cabanes i Pastor ‘El Genovés’. La llegenda més important de l’esport autòcton es va acomiadar massa prompte, als 66 anys, i el món de la vaqueta va plorar l’adeu del jugador més diferencial mai vist en els trinquets. Un any després, la pilota encara recorda al seu deu. Multitud d’homenatges s’han viscut al llarg de la Comunitat Valenciana, però més enllà de la pilota, on més es troba a faltar a Paco és a casa.

«Estos dies són més tristos del normal. Fa poc i no ha sigut senzill per a nosaltres. Perdre un pare és complicat, sobretot tan jove», comenta el seu fill, José Cabanes Corcera ‘Genovés II’, al qual agraïm l’atenció a SUPERDEPORTE en una data tan assenyalada. Si una cosa era Paco, era pilota, i això s’ha demostrat a cada trinquet des que el cel està a les seues mans. «Ja sabíem el que el volien. Al llarg de la seua vida, la gent li ho va demostrar. Dins de l’amargor que va ser l’adeu de mon pare, veure que l’estimen és un orgull. Tampoc em sorprén. Era diferent i en el món de la pilota el volien, i alguna cosa més. Això està present. Ha deixat molta impremta en els trinquets i allà on passava», manifesta Genovés II.

«Era una persona que volia a la pilota i vull que el recorden així, per tot el que va fer pel nostre esport», recalca José. I és que més enllà de la figura com a jugador, Genovés era un assidu als trinquets com un altre aficionat. «A ell li agradava anar a les partides i que el deixaren tranquil. Ser una persona més. L’estima que esta família li té a la pilota és perquè li agrada el nostre esport com al que més. Anar al trinquet, parlar de pilota, tornava a casa i era xarrar de pilota. Era la seua vida i és el millor record», detalla Genovés II.

Sense dubte, tot açò és el que més troba a faltar José. «Ahir haguera vingut en mi a Alfarp, haguérem dinat junts i veuria la partida prenent-se unes barrinades amb els seus amics d’allí. Ell orgullós de mi, i jo orgullós de passar temps amb el meu pare. Això s’ha acabat», expressa el pilotari que ha heretat el carisma del més gran.

Per a Genovés II ha sigut un any difícil a escala emocional, també pel fet d’anunciar la seua retirada a la conclusió d’este estiu sense la figura que més admirava. «Ell ho sabia. Volia que aguantara un temps. Que podia competir jugant en trios, però jo ho tenia clar. Mon pare va comprendre que ho fera així, que no volia arrossegar-me pels trinquets, i també ho va apreciar», relata José Cabanes. Això no obstant, falta Paco. «Ara més que mai. Em retire com a professional, però sempre seré pilotari com ell. Per a mi s’acaba una època molt bonica i el fet que ell no estiga, em fa falta eixe suport que no tinc. Tot i l’estima que tinc de la gent, em sent a soles i trist, perquè s’acaba açò i no està al meu costat», confessa Genovés II.

Agraïment y dol

Este dilluns, 31 de juliol, és una data significativa per a l’esport de la pilota, però més per a una família, que demana un poc de privacitat i, sobretot, tranquil·litat. «Sabem que tot el món el vol i estem molt agraïts, però no cal que es facen més homenatges. Ara volem que siga més privat. La gent que estimava a mon pare, enguany m’ho ha demostrat en el dia a dia. No calen més esdeveniments grans. Es farà un recordatori bonic, però voldríem que es donaren per conclosos perquè és dur per a la família. M’agradaria que es ficaren una mica en la nostra situació, necessitem fer el dol», manifesta el fill del més gran, el qual reitera l’agraïment per part dels seus a tots aquells que tenen en la memòria a ‘El Genovés’.

Paco Cabanes va ser la figura més gran que ha donat el nostre esport. Una deïtat que és un mite que perdurarà a cada colp de vaqueta i que serà recordada per cada xiquet i xiqueta que es forre les mans. Un any sense el més gran, però que mantindrà eternament en el cor dels amants de la pilota. Per sempre, Genovés.