Entrevista | SACHA KRUITHOF

"Un Mundial a casa il·lusiona, tenim que apuntar molt alt"

El d’Orba, de 25 anys, confessa l’ambiciós objectiu de la selecció a Alzira, que és "guanyar en totes les modalitats, i també en la classificació general"

Entrevista a Sacha en Tavernes Blanques

Entrevista a Sacha en Tavernes Blanques / Francisco Calabuig

Sacha Kruithof, de mare valenciana, és exemple de la internacionalització de la pilota, i després del Mundial dAlzira, que comença demà, serà el primer estranger en jugar a la lliga belga de llargues. 

Un Mundial a casa li motiva o li dona més pressió?

Tinc molta il·lusió perquè no m’ho esperava. Anava a ser a Bèlgica però es va posposar. Des de menut ho somniava, fora no pot anar tanta gent, i ací estàs com a casa, es bo acollir a tants països i demostrar l’afició que hi ha ací per la pilota. I pressió no. Cap. Estic motivat perquè l’objectiu és guanyar i millorar el resultat de Colòmbia. Em posa molt el fet de jugar i tindre pressió. M’agrada que estiga ple i anar iguals, i jugar-me-la. Que es parle, és bo per a l’esport. Venen quasi tres-cents esportistes, pensem que la pilota és xicoteta, però quan fas un Mundial veus que no és xicotet i hi ha que gestionar moltes coses, un event de tal magnitud, 21 seleccions, hi ha molts que no es dediquen a la pilota, i s’ha de finançar el viatge. És un esport al que no es pot dedicar molta gent, som afortunats.

Quins records té del Mundial de Colòmbia?

És l’únic Mundial que he jugat, en 2017. La selecció va guanyar en llargues, en joc internacional, i vaig quedar tercer en one wall i en la modalitat autòctona vam perdre, però varem guanyar en global. L’any següent vam perdre les llargues al Europeu contra Bèlgica. Estem igualats. ‘One Wall’ es per parelles, jo jugaré si no canvia res a ‘One Wall’ i llargues. Estem tres, no se saben les alineacions, i hi ha un suplent. En llargues anirem rotant perquè la setmana és llarga i coordinar modalitats es fa pesat.

One Wall’ és com la modalitat universal de la pilota?

Sí, es la que tots hem jugat, contra una paret, és molt fàcil, amb una pilota de goma. És la modalitat que ho ha unificat tot. Cada país té les seues modalitats, ‘One Wall’ és com competir a nivell internacional. Poden competir per tot el món.

Sacha, en la paret de One Wall del pavelló municipal de Tavernes Blanques

Sacha, en la paret de One Wall del pavelló municipal de Tavernes Blanques / Francisco Calabuig

undefined

Quins són els seus referents en la pilota?

Tinc molts referents perquè he practicat moltes modalitats, d’Estats Units i d’ací. Tampoc he sigut massa d’ídols, referents sí. A mi Grau m’agradava molt. Jo era molt xicotet, però conforme et fas major canvien els teus interessos. Jo amb dotze anys ja jugava internacionalment, i vaig descobrir que es jugava a pilota a altres llocs, no és com altres esports que saps que es juguen arreu. El 90 per cent de la gent crec que no sap que es juga a pilota a Bèlgica o a Nova York

En abril se’n va a jugar a Bèlgica. És un nou repte?

Competisc a nivell mundial a ‘One Wall’, i a Llargues a Bèlgica a la lliga. Em vaig buscar la vida, tenia que provar ja que ací he jugat a llargues en La Marina, i ser el primer estranger en jugar la lliga belga està molt bé, i després viure l’experiència i poder intentar guanyar una lliga o lluitar per l’ascens, ja que jugaré sis mesos al Girault , des d’abril.  

Va amb el seu entrenador Manel Reig?

Ell vindrà i anirà, però el club ja té una estructura. A ‘One Wall’ sí que competisc individualment, i tinc el meu de tota la vida, ell és de Murla i jo d’Orba, estem al costat. A més, anem a fer un projecte d’escola i acadèmia. Fa quasi deu anys que treballe en ell. 

Va començar molt jove, però no li vindrà de familia...?

Un poc sí. El meu germà tenia afició. Jo vaig començar als 4 anys perquè volia imitar-lo. Anava tots el dies a jugar, i vaig començar molt prompte, tinc records de jugar a la paret del veí. El més curiós és que no tinc antecedents familiars. Vaig fer futbol sala, futbol, molt poquet temps al Valencia, tenis fins infantil, tocava el saxo, i al final mon pare me va dir que em decidira. Sort que a la música era prou roïn. No em va costar deixar-la, no era un figura.

I professionalment?

Als 17 anys ja no podia dedicar-me sense ficar diners de la butxaca. Amb 16 anys contactava amb altres jugadors, perquè no tenía financiació. He arribat a anar a EEUU i la primera volta quedar-me a casa d’un jugador, buscar un altre lloc després, era prou complicat, però sí que he anat buscant-me la vida, patrocinis, muntant torneigs...

Es considera un rodamón de la pilota?

He jugat en pandèmia la Lliga CaixaBank d’escala i corda, però ara no em permet altres modalitats. Jo soc ‘freelance’, autònom, decidisc on jugue i quins campionats.