Alicia llama al teléfono y dice «ya sabes lo que pienso de Lim y de Anil, les diré lo que me apetezca y cada uno que haga lo que considere, pero estoy tan emocionada por volver a Mestalla, que he escrito una cosa, si quieres la publicas». Y esto es lo que escribió Alicia Fenollosa, valencianista y de Rafelbunyol: «Hui és un dia molt especial i estem igual de nerviosos que fa 2 anys quant preparàvem el viatge a Sevilla. Evidentment esportivament no estem igual, però el nervi és el mateix. Anit ja no podíem dormir pensant com comprar les entrades, quina camiseta es ficarem, on anirem, en qui es retrobarem, etc. Miguel em deia anit ‘si sols pots comprar una entrada vas tu que tens l’abonament més anys i no has fallat mai’.

Quanta generositat sabent les ganes que té d’anar! Exagerat, tal vegada, és veritat que les circumstàncies són diferents, però els sentiments els mateixos, acompanyar al nostre Valencia CF. Acompanyar-lo com hem fet des de la dècada dels 80, SEMPRE, quan es jugàvem la lliga 95-96 a Vigo, Sevilla o Màlaga, quan es jugavem la Champions a Paris o Milan, però també contra el Valladolid jugant-se la permanència al 2008, o ixes nits de Copa contra rivals de Segona B.

Valencia- Eibar és el primer partit de lliga després d’una pandèmia mundial, una pandèmia que per alguns ens ha fet pensar la vida d’altra manera, des de la serenitat i la calma. M’enrecorde de molta gent, i sobretot dels que no podran estar, com la tia de Miguel, la tia Marita, que ha faltat per la COVID o com mon pare en qui vaig anar a Mestalla temporades i temporades fins que va caure mal i ja sols podia seguir al seu Valencia des del Clínic on va escoltar els partits del seu Valencia CF al llarg de 2 anys. Tan prop i tan lluny de Mestalla. Cinc anys després, cada vegada que passe per allí mire amunt i m’aborrone, el veig a ell i a milers de valencianistes que segueixen al Valencia en silenci. El diumenge quan estiga al semàfor miraré Amunt i allí estaràs, com sempre amb el teu pijama blau, l’oxigen i la bufanda del Valencia. Uns l’anomenen militància, nosaltres diguem la nostra manera de viure. ‘Nosaltres som el Valencia, no hi ha res més gran’».