El València CF es dessagnava per tots els costats, zero punts de 12 possibles i cuers en solitari. Pitjor no es pot començar una lliga, així que sobren les paraules i els arguments. Pako Ayestarán mai hauria d’haver sigut entrenador del València CF, per tant, un altre fracàs de la era Peter Lim i la seua estructura directiva. Sobretot del seu director esportiu, Suso García Pitarch, que no ha atinat amb l’entrenador. Era urgent taponar la ferida i, com sempre, ahí està el bo de Voro disposat a tirar una maneta a l’equip i ficar una miqueta de trellat a l’assumpte.
Home de la casa
M’agradaria destacar la tasca de Voro en el València CF, un home de casa, discret, que sempre ha estat disponible per al que el club necessitara d’ell i que quan parla sempre transmet una sobredosi de trellat, humiltat i saber estar, que tant cal en els temps que corren. És d’agrair que en el club hi haja persones amb eixe perfil, compromesos amb l’entitat, independentment de qui siga el màxim accionista. A Voro no hem d’explicar-li què és el València CF ni què sent l’afició, perquè ho sap perfectament. Finalment, un entrenador que parla en Valencià. Ja sé que la solució, fins que troben un nou entrenador, és provisional i que la banqueta del València CF mai ha sigut el seu objectiu, però, què voleu que vos diga? A mi em fa il·lusió. Difícil papereta per a Voro, però d’entrada, sempre tindrà el meu suport. ‘Voro l’etern’.
I per fi, ‘va parir la burra’. Victòria gegant i agònica front a un Alavés molt ben treballat per Mauricio Pelegrino, que sap a què juga i que ho posà molt difícil. Del joc del València CF millor no dir rés, però si més no, l’equip va estar més ‘ordenaet’ que en altres encontres.
Un tipo de fora
Canviant de terç, l’altre dia vaig estar parlant amb el meu amigatxo Ivan, el professor de Matemàtiques que és soci del Bilbao, aprofitant que jugaven en lliga la setmana passada. M’agrada escoltar l’Ivan, perquè no és ni del R.Madrid ni del Barça, i em dóna una visió prou imparcial des de la distància, i curiosament em va dir: «L’entrenador té poca culpa del que està passant. Hi ha coses que no entenc, com la passivitat de la gent del València front la venda del club a un tipo de fora. Mai he vist que un ric es fera ric pensant en el bé social o col·lectiu abans que en el propi» i continuava «No entenc que un intermediari-representant com Mendes, marque les polítiques de compra i venda del club. El València sembla haver abandonat la pedrera i l’escola de futbol» i afegia «La reconstrucció de l’equip i de la massa social passa per tornar a arrelar-se a la seua gent. Ara el club es veu com algo alié, d’altres que venen de fora i no hi ha sentiment de pertinença al club. Altres clubs estan creixent des de baix, amb total suport social i el València CF podria fer-ho també perquè té més capacitat econòmica…». El bo d’Ivan també es va despatxar a gust, però així és com ens veuen des de fora.
I demà el Leganés. Preferisc jugar malament i sumar tres punts més i, deixarem els sistemes de joc i el futbol per a altres moments. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
