De l´encontre del dissabte passat, quan el València CF s´enfrontà al Real Madrid, tan sols direm un parell de coses. Què fàcil és xiular un penal a favor de l´equip madrileny i què difícil que li´l xiulen en al València CF. Tot i això, pense que té molt de mèrit la segona part que feu l´equip de Mestalla, perquè va ficar contra les cordes a tot un Real Madrid superat per un València CF que posà tota la carn a la graella, mentre li va durar la gasolina. Al final, resultat injust i l´eterna sensació que t´han tornat a furtar la cartera. És cert que l´equip té un forat a la banda dreta i que ens falta qualitat per a resoldre les poques ocasions que vàrem tindre, però el ´xafò´ no ens el lleva ningú. Seguim pagant caríssim els "despistes" defensius i, sobretot, les absències de jugadors clau, bé per les lesions d´uns o bé per les molèsties d´altres, que ens impedeixen estar al cent per cent.
Marcelino té la difícil papereta de gestionar els jugadors que li queden i seguir sent competitiu. També el repte de llevar-se de damunt el ´San Benito´ que els seus equips s´hi desinflen a les segons voltes de la lliga. D´això ja parlarem quan acabe la temporada. Demà visitem el Metropolitano de l´Atlètic de Madrid, on estaran esperant-nos amb la katana per a pegar-nos l´estocada definitiva en lliga. Però, a mi m´agraden eixos ´partits´, i crec que als jugadors també. La sensació que hi ha en l´ambient és de pessimisme, després dels últims resultats en lliga, per tant, seria un suïcidi eixir a jugar amb complex d´inferioritat. Cal anar a per totes, perquè el València CF es juga els cacaus de la propera temporada i la seua viabilitat econòmica, així que, Marcelino, no reserves jugadors per a la tornada de copa, juga-te-la i ves a per totes. És cert que estem passant un moment complicat, tant de joc com de resultats, però no queda altra que seguir mirant endavant, i donar-ho tot fins el final. Ja sabem que competim en inferioritat davant equips que quintupliquen el teu pressupost, i que es poden permetre el luxe de tindre jugadors de més de cent milions d´euros, però ara no és hora de plorar, sinó l´hora de treure pit i competir.
Un gol i gràcies
Parlant d´un d´eixos equips, el passat dijous el València CF intentava competir en la semifinal de la copa del Rei front el superestelar Barça, que li vingué justet marcar un gol i gràcies. Ho dic perquè quan l´encontre es va ficar complicat per al Barça, va fer tres canvis prou significatius, i Valverde va posar en el camp a Coutinho, Paco Alcácer i Paulinho, que entre els tres sumen més de dos-cents milions d´euros. Per contra, el València CF va posar a Santi Mina, Maksimóvic i Ferran Torres. No cal que feu els càlculs. La diferència és evident, però, què voleu que vos diga? Continuem estant vius en l´eliminatòria. El proper dijous Mestalla dictarà sentència. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
