Gràcies pel trellat

Amb Voro segur que li plantem cara al Barça

05.12.2015 | 23:30

Per fi, ja era hora. Nuno ja és historia. Estàvem en una situació irreversible que no tenia solució. Ja ho deia el gran Miguel Àngel Buonaroti, l´artista renaixentista autor de la ´Capella Sixtina´ o el ´David´ entre altres grans obres: «Si algo no funciona, borra i torna a començar». Pareix que s´ha imposat la llei del futbol, eixa que no està escrita, però que dicta sentència als entrenadors que no s´ho treuen de les mans. Així que Nuno, bon vent i barca nova. És cert que Peter Lim és el propietari del València CF i és el que fa i desfà en totes les decisions importants del club de Mestalla, però el futbol també contempla una llei no escrita que diu que l´afició sempre té raó i que quan mostra el seu descontent, cal escoltar-la. El propietari del València CF tindrà l´última paraula, però és gratificant comprovar que l´afició és la que dicta sentència i mana de veritat. Ja ho dèiem en altra ocasió; als entrenadors els tiren al carrer els futbolistes i als presidents, l´afició: altra llei no escrita del futbol. Reconec que jo he cridat en Mestalla «Nuno, vete ya» igual que la majoria d´aficionats, i he contribuït a pegar-li un espentonet a Nuno per tal que deixara d´entrenar un equip que no transmetia absolutament res. Què li anem a fer! Som exigents, inconformistes i sobretot no ens agrada que ens prenguen el pèl. Així que pren nota Peter Lim, volem un equip competitiu, sòlid, que sàpiga a què juga i que es deixe la pell en cada partit, crec que és el mínim que s´ha d´exigir.

Un coet ´borratxo´
Nuno era com un coet que ací anomenem ´borratxo´, que la temporada passada tenia a Amadeo Salvo i a Rufete aguantant-lo amb unes bones pinces per a què no es ´desmadrara´, però enguany Peter Lim va decidir soltar-lo a terra i alliberar-lo de la pinça, i el coet va començar a canviar de direcció capritxosament -tal i com fan normalment eixos coets-, marejant així a tot el personal. No sabíem si seguir-lo, fugir d´ell o quedar-nos quetets. Tots sabíem que eixos coets porten una bola que acaba explotant on menys t´ho esperes, com així ha sigut.
Però ja tenim nou entrenador, Gary Neville, i com tots els nous entrenadors -el ´gatxó´ és nou de veritat, perquè encara no ha entrenat cap equip- són com un meló que has d´encetar i no saps si eixirà bo o roín. El temps i els resultats diran si és un gran meló o un ´codombro´ incomestible. Allò que és cert és que tornem a tindre com a màxim responsable del primer equip un altre amigatxo i soci del gran ´jefe´. Mal assumpte, però de moment li desitjarem bona sort i molts èxits, perquè també seran els èxits del València CF.

A guanyar
Per cert, un autèntic plaer vore a un veí de l´Alcúdia dirigint al València CF. Gran victòria de Voro, que va llegir perfectament què calia fer en la segona part d´un encontre tan perillós com va ser l´eliminatòria de Copa del Rei davant el Barakaldo. Una vegada més, gràcies Voro per ficar una miqueta de trellat a un València CF tant desorientat. Ah! Que hui ens visita el totpoderós Barça. Què voleu que vos diga, que amb Voro a la banqueta segur que li plantem cara als Neymar, Messi, Suárez i companyia. Ell sap quina tecla s´ha de tocar. Amunt i a guanyar-li al Barça.

Més opinions de Paco Lluís, açi.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine