Ricard, Sanchis i Roberto són els campions

La confrontació va ser de les que fan afició. Els dos equips es buidaren, oferiren intercanvis que mereixen un monument i colps inversemblants, que alçaren dels seus seients a les dues aficions, clarament diferenciades i bolcades. També es produïren errors; però és normal perquè la pressió fa mossa en el nivell. Per tant, el colofó del campionat va resultar magnífic.

La victòria de Ricard, Sanchis i Roberto va ser fruït de la constància, la major resistència física i del treball ben fet en equip.Ricard va ser el líder i el més regular. L´instigador del triomf amb la seua seguretat, capacitat de comandament i criteri tàctic.

Davant, Sanchis i Roberto van fer de braços executors. Al mitger li va costar entrar en partida. Però va acabar dominant amb el martell que té per mà esquerra. I el punter va començar perfecte, disparant contínuament, per a després desaparéixer. Però al cap de poc tornà, de nou amb un paper estel·lar.

Els rojos dominaren durant bona part. De fet tingueren 15-5 a favor seu i val per a posar el 20-5. Però la intensitat els passà factura i els contraris s´apoderaren. No els passaren per damunt però a poc a poc es feren amos de la situació.

Ian va ser el millor. El de Senyera es va resquitar de la segona partida. I el Moro un colós, fins que s´acabà la gasolina. Quaranta-cinc anys li contemplen. Amb Miravalles passà igual: va anar de més a menys però mai es va rendir.

Moro: "Han guanyat els millors i els més forts"

Ian, Moro i Miravalles se n'anaren decebuts d´Oliva. Havien fet un campionat sensacional que se´ls ha escapat per detalls, per no arribar a la final tan frescs com en les partides precedents.

El més emocionat era el Moro, que ahir deia adéu a la Lliga. «Era la final que em feia més il·lusió guanyar. Estic molt orgullós dels companys i de com hem jugat el campionat però me'n vaig amb mal sabor de boca. Ells estan molt forts físicament i han guanyat els millors. El més positiu és la satisfacció d´haver jugat amb i contra els meus xiquets i l'estima que m'ha demostrat la gent».

Miravalles, resignat, considerava que el desenllaç era conseqüència de perdre la iniciativa. «Comencem molt bé i motivats però no acabar els quinzes a temps té estes coses. No els rematem i ho hem pagat», comentava.

Ricard: "Estic agraït a la pilota, però em devia una"

En aconseguir el quinze definitiu, Ricard, Sanchis i Roberto van alliberar la tensió. Les seues cares mostraven una alegria immensa, satisfacció màxima i també alivi.

Ricard és un d´eixos ´bojos´ que afortunadament existeixen en la pilota. La viu amb intensitat com a pilotari i reivindicant que siga reconeguda com la joia que és. Amb la consecució del títol sembla que s´ha llevat una espina clavada. «No vull paréixer egocèntric però trobe que m'ho mereixia. La pilota em devia una d'estes», comentava.

Ara vol més. Ahir es recordava d´un company de fatigues, el seu germà Guillem, amb qui vol aconseguir algun títol important. Pel que fa a la partida, el rest destacava el poder de reacció del seu equip. «Ens hem vist contra les cordes i han sorgit els dubtes però Sanchis i Roberto han començat a jugar barbaritats i hem capgirat la situació».

Sanchis va reconéixer que durant algun moment va dubtar en aconseguir la victòria. «El nostre gran mèrit ha sigut no perdre la concentració. Després de fer un parell de quinzes a temps hem canviat per a jugar com calia i els hem fet desaparéixer», assenyalava.

Pel que fa a Roberto, el d´Alzira estava orgullós «per aconseguir dos títols consecutius i més sentint-me protagonista. Ha sigut la final somniada. La partida ha canviat quan hem tret el geni i hem jugat amb coneixement», explicava.

Pel que fa a Ian, el de Senyera buscava una explicació a la derrota, tal vegada el trinquet, «que no el tenim tan tocat. El cas és que ells són justos campions».