Va haver-hi molts quinzes de preciosa factura i un bon nombre d´intercanvis que foren correspostos amb ovacions. Però la final de la Copa Diputació de València de raspall no va transcórrer amb la igualtat esperada. I és que el campió individual va oferir la millor versió, la que correspon al número u, i no va donar opcions als rivals. A la fi, victòria i títol per a Moltó i Tonet II que es van imposar a Punxa i Roberto per 25-5 en partida disputada ahir en el trinquet de Bellreguard.

Els dos primers jocs sí que van estar marcats per l´equilibri. Ambdós van ser per a Moltó i Tonet II. Però en el primer van necessitar dos vals per a sumar i en el segon remuntaren un val-30 en contra. A partir d´ací la superioritat dels rojos va ser més evident. Moltó fregava la perfecció i la pilota li eixia de les mans a la velocitat de la llum. Fer-li contra era tasca quasi impossible. A més tenia la inestimable ajuda de Tonet II, molt actiu i amb ganes de destacar en la consecució del seu primer gran títol com a professional. Tantes, que la precipitació li va fer cometre algunes errades no forçades. Però en el còmput global, el de Genovés també va signar una molt bona actuació.

Enfront, Roberto estava desconegut. No era el pilotari que havia meravellat en la lligueta de semifinals i no trobava la manera de rematar el quinze. I estes concessions les van pagar cares els blaus perquè Moltó i Tonet II no donaven segones oportunitats. Darrere, Punxa va fer l´impossible per capgirar la situació. Amb la treta va plantar cara a Moltó. Però al rest no va poder contrarestar les escomeses del campió individual.

En la compareixença posterior al lliurament de trofeus, a Tonet II li embriagava la il·lusió. No és per a menys perquè amb dèsset anys ja suma un dels dos grans títols per equips. En Moltó primava la satisfacció. El de Barxeta havia hagut de suportar alguna crítica en les fases anteriors per no jugar perfecte. Ahir explicava que ell s´havia preparat per a arribar en plenitud a la final. I vaja si ho ha fet.