L’equip de València de Santi de Silla, Santi de Finestrat i Nacho s’ha posat per davant en la primera semifinal de la Lliga Professional d’escala i corda en superar en Pelayo a l’equip de Vila-real de Soro III i Javi per un ajustat 60-50.

La confrontació va ser sobretot intensa, emocionant i de gran desgast físic. També hi hagué errors, inclús més dels habituals, però molts d’ells vingueren per la valentia dels jugadors, que optaven per arriscar en la recerca del quinze.

La càtedra es va posicionar del costat de Soro III i Javi, que isqueren més encertats, la qual cosa els va valdre per a sumar els tres primers parcials (30-15). Fins a eixe moment, els canons del trio encara no havien començat a disparar.

Quan Santi de Finestrat va entrar en escena, la confrontació va canviar totalment. El mitger espentava en la mateixa mesura que parava pilotes i va contagiar el bon fer als seus companys. I és que va ser una victòria del bloc. Al poc, la partida estava en iguals a 30 i posteriorment en 35-45. A partir d’ací es va imposar l’equilibri.

L’altre Santi, l’escaleter, va passar infinitat de pilotes que ja es cantaven quinze. A més, des del dau va fer patir a Soro III buscant constantment la tela. Nacho va ser igualment decisiu. Per la seua posició prop de la corda va ser qui va jugar menys pilotes. Però quan apareixia era per a matar. Excel·lent el de Beniparrell.

Soro III i Javi es van haver de treballar i molt els quinzes, sobretot el mitger, que quasi sempre colpejava obligat des del fons del trinquet perquè els rivals tenien clar que calia allargar la pilota per a evitar-lo.

Ningú dels dos va jugar còmode, però esta situació va ser mèrit del trio, que tenia molt estudiada la partida i on dirigir la vaqueta. En el tram final, quan pareixia clar que el desenllaç seria favorable als blaus, els dos van traure la casta, el caràcter guanyador. Van ser els millors moments de la partida, però enfront hi havia tres parets.