PACO LLUIS

Singapur és d´orient...

He escrit als Reis Mags les meues peticions per a l´any que ve

20.12.2014 | 12:14

Al final, què som, peix o carn? Allò del dimarts no té nom. Comence la vesprada preguntant-li a mon pare si va a Mestalla a vore el partit de copa davant el Rayo Vallecano, i em diu que no. Perquè el meu germà Enrique -que té el ´pase´ junt a mon pare en el sector 5, fila 13- no pot anar per qüestions de feina, ell tampoc va. Em demana que si vaig a vore el partit al bar, li pegue un toc i anirem junts. Total, que quan arriba l´hora de l´enfrontament ens ajuntem el meu fill, mon pare, Enrique i jo per a vore el que anava a ser -a priori- un partit de transició del València CF, i que superaríem sense massa dificultats l´eliminatòria davant el Rayo. Tot estava establert: partit fàcil on provar nous jugadors i variants tàctiques.

Res més lluny de la realitat. Després de l´enganyós 3 – 0 de lliga, el partit començà amb bones sensacions, marquem prompte el 1-0. Pareixia que estàvem mirant la pel·lícula ´Noche càlida de invierno´ i en un no res, ens claven el 1-3 i passem a vore ´Pesadilla antes de navidad´. Quina bogeria de partit! A la segona part, visquérem una histèria col·lectiva amb una barreja d´ insults, ànims, crits, lamentacion...que se succeïen amb un ritme accelerat impossible de controlar, com si estiguérem en una muntanya russa, perquè el València CF ja estava interpretant la pel·lícula ´Clasificate como puedas´. Si el comité antiviolència haguera ficat un micròfon al bar, segurament estaríem tots tancats a la presó per violència verbal. Tots menys el meu fill, a qui davant de les animalades pronunciades, em tocava tapar els oïts per a què no les escoltara. Eixa nit no vaig poder dormir de la sobreexcitació del moment, i la veritat és que no sé amb quin estat d´ànim em vaig quedar, si content, enfadat, eufòric, malhumorat, orgullós, decebut...Conclusió: Nuno, vols la copa del Rei o no la vols? Digues-ho, per favor, però això de l´altre dia, si és possible, ´nunca mais´, perquè acabarem patint un infart al cor.

El que està clar és que no ens podem relaxar perquè cada partit és una final i qualsevol equip et pot pintar la careta. Hui toca jugar davant l´Eibar, en un camp que és una autèntica ´ratonera´. El València CF ha de aclarir els dubtes del passat dimarts en copa i anar des de l´inici a per el partit, per això, és necessari que juguen els millors i deixar-se d´experiments. Nuno, tens talant i bon temple per a ser bon entrenador però estàs una mica verd per a entrenar un equip de la exigència del València CF. No t´ho prengues malament perquè açò és una crítica constructiva. Com els Reis Mags estan molt a prop, em permetré escriure la carta amb les meues peticions: «Benvolguts Reis Mags d´Orient -si no m´enganye, Singapur és d´orient-, vos demane guanyar a L´Eibar i sobretot al Reial Madrid ací a Mestalla, guanyar la lliga o al menys jugar la Champions la propera temporada, i si pot ser, guanyar la copa del Rei». Poca cosa. Amunt!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine