Ja es poden fer quinieles. El secret dels participants en la Lliga Professional d’escala i corda es va descobrir el dissabte en el trinquet Pelayo on a més es va veure en acció als sis equips, que disputaren tres partides d’una durada reduïda. Totes van deixar una grata impressió.

La premissa en la configuració és garantir l’equilibri, que tots els conjunts estiguen compensats i tinguen les mateixes opcions de victòria. Les lligues en la pilota són diferents de les de qualsevol esport on a priori es sap qui estarà en la lluita pel títol i qui jugarà per eludir els llocs de la part baixa de la taula. Ara és qüestió d’acoblar-se els uns als altres, que respecten les lesions i mantenir el bon moment de forma que tots atresoren en l’actualitat.

Un dels presents el dissabte en la ‘Catedral’ va ser el genial José Grau, per a molts el millor mitger de la història junt amb Sarasol II. El de Pelayo era una piconadora i el de Genovés pura exquisidesa. Dues maneres de jugar radicalment oposades però igualment plausibles.

Grau ha tingut la deferència d’analitzar els sis equips. En tots veu virtuts per a ser campions. Un dels que més li agrada és el de Puchol II i Jesús. L’explicació és concisa. «El número u amb un dels millors mitgers que es troba en gran moment. Tenen moltes possibilitats».

Quant a l’altra parella, la de Soro III i Javi, la defineix com «de molta potència amb dos grans passadors de pilota. Són una garantia. Si es compenetren bé poden ser favorits», comenta.

Pel que fa als trios, el que més li crida l’atenció és el de Genovés II, Dani i Carlos. «És l’equip dels mestres. Genovés II fa temps que està fenomenal i va a més. Sempre fa coses. I Dani farà jugar als dos, sobretot a Carlos. Amagarà la pilota i la farà bona perquè puga fer quinzes».

Per altra banda apareixen Pere Roc II, Félix i Monrabal. Grau considera que és «un trio amb molt potencial, amb un esquerrà fort, un mitger pegador i un punter segur. La clau estarà en l’acoblament. Pere Roc II ha d’assumir que ha de manar. Necessita agafar joc i Félix també. S’han de distribuir la feina», diu.

En altra formació estan Marc, Pere i Héctor. Ací li sorgeixen alguns dubtes, però pocs. «Pere és el campió i l’any passat va ser clau en la consecució del títol. Marc és una miqueta incògnita perquè debuta com a titular. Però amb l’ajuda de Pere i la regularitat d’Héctor, trobe que pot donar el nivell al qual ens està acostumant», explica.

I per últim estan Santi de Silla, Santi de Finestrat i Nacho. «És un trio amb molta pegada. Santi de Finestrat és ara el referent al mig i Nacho pot aportar moltíssim en atac. Pot ser que haja sorprés la presència de Santi de Silla però jo entenc que haja entrat de titular. Ho està fent fenomenal des de fa temps i té lloc en la Lliga», conclou.