Una setmana més sense lliga, ja van tres. Igual ens atiborren a futbol, amb partits a diari, que ens deixen 15 dies sense rés, perdó no em recordava de la ´roja´. La veritat és que no sé si això ens vindrà be o malament, espere que el ´break´ i les vacances dels jugadors servisca per a reflexionar i buscar solucions. Tant de bo els jugadors, l´ entrenador, com president, tinguen les coses clares i sàpiguen què han de fer, si no és així, caldrà posar damunt la taula ´los huevos´, que deia Djukic, i començar a desfilar per la porta (dimitir).

Dames i cavallers, el València CF està malaltet, i mentre ens lamentem de tant que està, van passant les jornades i cada vegada està pitjor, va morint poc a poc. És trist, però és la realitat i la millor manera d´afrontar la realitat és assumir que tenim un problema seriós, que estem en crisi i que, si seguim així, no tardarem en flirtejar amb el descens. Tots sabem, per experiència, que quan s´entra en eixa dinàmica negativa, és molt difícil eixir d´ací „que li ho pregunten al Vila-real„. L´any passat, Llorente ho va vore clar: amb Pellegrino no alçaríem el cap, i va prendre la decisió de despatxar-lo. Tots coincidim en què va ser una decisió encertada. Si pensem que baixar a segona és una cosa que ací no pot passar, que és impossible, impensable, eixa serà, segurament, el senyal que anem en caiguda lliure, si per altra banda, som conscients de què això pot ocórrer, començarem a afrontar el problema.

Mentre l´equip fa aigües, les preocupacions del president i el consell són; buscar inversors, acabar el camp, negociar el préstec amb Bankia, vendre Mestalla, canviar la marca esportiva que vist el València CF i destituir al director esportiu. En realitat, els han buscat per a solucionar eixos problemes, no ens enganyem, però sembla que l´equip de futbol queda en un segon terme, com si no anara amb ells. Greu error. Si l´equip baixa de categoria, ja m´explicaran vostés com collons trobarem inversors per a fer el nou estadi, com faríem front al deute amb Bankia, d´on treuríem els diners? El millor patrimoni que té el València CF és la seua afició i el seu equip.

No vull que penseu que sóc pessimista i estic negatiu, simplement m´ha entrat un atac de realisme. L´altre dia vaig escoltar Joan Carles Martí „exdirector de Superdeporte„ un comentari que em ficà els pèls de punta: El mateix que ha passat amb Canal Nou, pot passar al València CF. Té raó, no és gens desgavellat pensar que la cosa puga acabar tan torta que l´única solució siga xapar la paradeta i anar-se´n tots al ginjoler. Reconec que no m´agrada fer de profeta de l´apocalipsi, preferisc ser optimista i positiu, però val més prevenir que curar. El pitjor de tot és la desafecció dels l´aficionats, vore com van desertant i desconnecten del seu equip, la falta d´il·lusió que es palpa en el carrer. Poc a poc anem desunflant-nos. Per favor, que algú ens diga on està la tecla perduda! Potser les tecles que li falten al equip són: Senzillesa, Ordre, Trellat, Creativitat...