19 de enero de 2019
19.01.2019
Superdeporte
19/01/2019

La Copa del Rei és una il·lusió

No es menysprea, al contrari, es competeix per a guanyar-la

19.01.2019 | 12:59
La Copa del Rei és una il·lusió

Altre empat del València FC en lliga, i ja en van 11. L'equip de Marcelino continua sense arrancar i ja estem en l'equador del campionat. És cert que el València CF va meréixer la victòria el passat dissabte davant el Valladolid, perquè tant el desgast dels jugadors com la seua complicitat en l'equip es va manifestar clarament, però no hi ha manera. La realitat és que per a fer un gol necessites treballar, generar ocasions i encertar moltíssimes vegades més que el teu rival, i això és molt desesperant. L'altre dia tornàrem a eixir de Mestalla prou contrariats; per una banda, contents per l'actitud i l'entrega dels jugadors (això és el mínim que demanem en Mestalla) i, per altra banda, resignats d'acceptar la situació de l'equip, que tan sols porta una mísera victòria en casa. Torne a insistir, el projecte actual on Marcelino fa d'entrenador i secretari tècnic, està esgotat. Jo tampoc vull que ell vaja al carrer, perquè crec que és un bon tècnic, això si, cabut, però bon tècnic. A qui vull que tiren al carrer és al Marcelino secretari tècnic, perquè queda retratat amb els jugadors que ha portat enguany (Bathsuayi, Gameiro, Cheryshev, Piccini). Però no ens enganyem, si no sumem de tres en tres punts, el Marcelino entrenador anirà per l'aire, perquè la situació serà insostenible.

Per altra banda, passar a quarts de final en la Copa del Rei, ens dona esperança i sobretot evita un ridícul que haguera estat impossible de digerir. Feia temps que no em ficava tan nerviós veient un "partit" del València CF. Oloràvem el desastre, després d'una primera part tan fluixa de l'equip, però en la segona part es va encendre una llum, la inspiració, la sort...no sé cóm explicar-ho, i el València CF reacciona de manera fulgurant, amb tres grans gols i mostrant el caràcter i l'aplom necessari per a remuntar una eliminatòria que s'havia ficat molt difícil. No sé perquè, però, salvant les distàncies, em va vindre al cap una situació prou pareguda que es va produir, ja fa uns quants anys, en el camp de l'Espanyol, que en aquell temps era l'Estadi Olímpic de Montjuic, on l'entrenador del València FC, Don Rafa Benítez, estava contra les cordes, perquè si perdia eixe encontre, probablement seria destituït. Una situació límit, amb un 2-0 en contra en la primera part. La segona part el València CF va reaccionar i rematà l'encontre amb un 2-3. No cal dir que Rafa Benítez, no sols va salvar el cap, sinó que acabà guanyant la lliga. Amb açò vull dir que de les situacions límit, s'aprenen moltes coses, que ben canalitzades poden donar els seus fruïts. La Copa del Rei és una il·lusió, sobretot per a l'afició, per tant, no es menysprea, es competeix per a intentar guanyar-la.

Per últim, hui torna la lliga i ens la juguem en Balaidos davant el Celta de Vigo. Esperem tindre la mateixa inspiració, encert...sort, que davant el Gijón i sumem per fi els tres desitjats punts. Tal vegada, els punts de la inflexió. Amunt!


Más opiniones de colaboradores.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...