Va que estem ahí! La victòria en Girona ens ha situat en la pomada d'victòria en Girona equips que aspiren a la quarta posició Pareix que hi ha una competició entre 5-6 equips, que juguen la seua lliga particular amb l'objectiu d'aconseguir la classificació per a la Champions League, i el València FC s'ha clavat ahí. El joc de l'equip no és del tot sòlid i contundent i li costa molt dominar els partits, però ací el que realment importa és no perdre comba i sumar de tres en tres. Jo ja he demanat cita al cardiòleg perquè qualsevol dia, tindré un 'patatús' i em quedaré espatarrat. Això de marcar en els últims minuts dels encontres s'està convertint en una pauta massa perillosa, difícil de suportar per a un cor sa, però què voleu que vos diga? A mi em crea addicció, perquè les victòries són molt més emocionants.
Encara estic recuperant-me del partit del dijous passat davant el Krasnodar, on el València FC es va classificar en l'últim sospir. La qüestió és que açò ha canviat, la dinàmica de l'equip és altra i sembla que ara no marca quan pot sinó quan vol, i eixe concepte és molt important, perquè demostra la confiança dels jugadors, que són, en definitiva, qui han fet un pas endavant.
Al respecte, cal mencionar a dos futbolistes que han aparegut en el moment decisiu per tal de mantindre viu a l'equip. Un d'ells és Ferran Torres que, amb el seu gol en Girona, demostra que és un jugador jove, ambiciós , competitiu i que no s'arruga davant la porteria, xe, un crack i damunt de Foios. L'altre és Guedes que, assistit per un enorme GameiroUn gol que val 40 milions d'euros? Probablement encara no, però està en el camí. El que està clar és que la mentalitat de l'equip és altra i l'estat de forma de la majoria dels jugadors ha millorat considerablement. Jugar tres encontres per setmana no és fàcil de gestionar a nivell físic i el València FC ha demostrat que en eixe aspecte es troba be.
Per altra banda, no vull clavar-me massa amb Marcelino, que ja sabeu quina és la meua opinió; bon entrenador però massa cabut. Però José 'el torner', l'altre dia, mirant el Girona-València FC, es va encendre en flama en vore els canvis que havia fet. Li va dir: meló, barraquero, cacahuero... vaig a parar ahí perquè la liarem! Però la queixa de José tenia justificació. Al final la cosa li ha eixit bé a Marcelino; tres punts en Girona i classificació per a quarts de final en Krasnodar. Digueu-li 'xamba', sort, 'xiripa' o determinació, confiança, actitud... No ho sé, però si Marcelino no haguera guanyat en Girona i no s'haguera classificat en l'Europa League, li hagueren caigut palos per totes bandes, i amb raó, perquè va actuar com un barraquero. Moltes vegades la línea entre l'èxit i la mediocritat és tan fina que ahí és on radica l'essència del futbol.De penal injust
Hui toca jugar altra final, davant el Getafe, encontre explosiu, assenyalat per l'afició perquè és clau per aspirar a eixa desitjada quarta posició. Per acabar, saludar a la falla Cervantes, de La Pobla de Vallbona, que ens haveu tractat de categoria i com no, a la falla del Mercat d'Alcàsser que hui toquem allí. Amunt i a per el Getafe, encara que siga en l'últim minut i de penal injust.
