El Valencia CF, en la classificació lliguera, no para de pegar-se cabotades contra la paret. Quan la quarta plaça es posa a tir, l'equip de Marcelino es torna a bloquejar i perd l'oportunitat de retallar punts tant al MarcelinoSevilla. És cert que el fet de jugar a les 12 del migdia no li senta gens be al Valencia CF que una vegada més, no va saber contrarestar un Eibar molt molest que va saber explotar les seues virtuts. Encontre prou fluixet dels locals que es va deixar menjar la torrada en l'últim minut de joc (qui la fa que la pague). Encara sort que tant Sevilla com Getafe tampoc varen aprofitar l'oportunitat de despenjar el Valencia CF. Sembla que estan esperant-nos per a jugar-se la classificació en l'últim "partit" de lliga i així donar-li més emoció al final. Què voleu que vos diga? Una decepció més d'un Valencia CF que hauria d'haver aprofitat l'ocasió i més jugant a Mestalla, però el cap dels jugadors estava més a Londres que en treure els tres punts, cosa inevitable en un planter jove que veu la possibilitat de plantar-se en una altra final. Serà difícil tindre l'aplom per a fer front als tres reptes que encara té l'equip, però cal reconèixer que, després d'una temporada "rara" l'equip està on ha d'estar, disputant fins el final la Copa del Rei, semifinals en l'EuropaAra la qüestió és si tindrem prou gasolina per competir-ho tot. Demà sabrem com respon l'equip davant el Huesca, altre escaló que caldrà superar per a no perdre comba en la lliga. Tampoc serà fàcil, mai és fàcil, i més tenint en front a un rival que es juga la vida en primera divisió. El Huesca és un equip que juga molt bé al futbol, millor que molts equips que el tripliquen en pressupost, i ho va posar de manifest ací en Mestalla en la primera volta, quan va costar una barbaritat doblegar-lo. La situació requereix un nivell d'exigència màxim i ahí és on no pot fallar el Valencia CF.
Mestalla, la sentència
Arsenal- Valencia CF, paraules majors, un encontre de màxima expectació, on la panxa et fa cosquelletes solament per pensar en una altra final. Eliminatòria de prestigi davant un equip de solera en Europa. únicament demanava un bon resultat en Londres per a deixar oberta la possibilitat de rematar la feina ací en Mestalla, però tampoc. Remuntar un 3-1 és molt complicat i més davant un rival com l'Arsenal, però no impossible. Mentre hi haja esperança, ens aferrarem a ella. Però el que realment em preocupa és que portem tres derrotes consecutives, encaixant 7 gols en eixos tres "partits". Ara era el moment de fer un pas endavant i el que ha fet el Valencia CF és anar cap enrere com els carrancs. També és preocupant la falta d'ofici que presenta l'equip en determinades situacions dels encontres (el tercer gol de l'Arsenal mostra les carències d'un equip que encara està tendre per afrontar eixos "partits"). Així és que, Marcelino, posa't les piles i deixa de marejar els jugadors amb experiments tàctics. Amunt!
