14 de febrero de 2020
14.02.2020
14/02/2020

Per favor Valencia CF, dignitat i orgull

En el partit de esta nit hem de vore una nova i millor versió de l'equip

14.02.2020 | 11:47
Per favor Valencia CF, dignitat i orgull

Dissabte passat estava dinant en ca ma mare, com de costum, i xarrant amb el meu germà Quique barallàvem les possibilitats del Valencia CF davant el Getafe. En un moment donat de la conversa em diu de manera contundent «Paco , no et faces il·lusions, hui el Getafe ens va a encalar».- Jo li vaig contestar «...eres home de poca fe, segur que tot i jugant malament, rascarem algo positiu...». La vesprada pintava bé, després de dinar, un cafenet i a vore el Valencia CF. Poc a poc, a mesura que passava el 'partit' la vesprada es tornava de color marró, després grisa i finalment, negra. Vaig acabar pujant-me per les parets. No donava crèdit d'això que estava veient, no reconeixia de cap manera al Valencia CF. Però què està passant ací? Semblava un 'partit' entre homes drets i fets, davant juvenils de primer any. La cornada de tres trajectòries que ens va propinar el Getafe va ser mortal de necessitat. La rebolcada que ens ha deixat gelats a tots els valencianistes i que deixa a l'equip molt tocat. Tot fa pensar que ací està passant alguna cosa entre jugadors i entrenador, perquè no és normal el 'partit' tan impresentable que es marcaren en el Coliseum. L'única explicació que trobe és que els jugadors ja estan pensant en l'eliminatòria de Champions de la setmana que ve davant l'Atalanta i preservant el físic per a evitar una possible lesió, perquè altra justificació no l'entendria.

És evident que el Valencia CF està com la 'xata', tes física i mentalment, i que la millor manera de superar la crisi és aconseguir la victòria davant l'Atlético de Madrid, que també està com la 'xata', però sempre és un rival molt dur i molt difícil de batre. És necessari recuperar la versió competitiva, eixa que sí mostraren davant el Barça fa poques jornades. Tampoc és el moment de cremar la falla i més quan estem davant de dos encontres tan decisius per a les aspiracions de la temporada. Però, la credibilitat i la confiança en l'equip es perd fàcilment en encontres com el de dissabte passat, perquè allò de «este equipo no se rinde nunca y lucha hasta el final» és una frase que queda molt bé, però després de 'partits' com el de Mallorca i Getafe, deixen en evidència tant a jugadors com a l'entrenador. L'ADN d'un equip es treballa dia a dia i es demostra 'partit' a 'partit' independentment de l'entitat del rival i la competició que estigues disputant, això és responsabilitat dels jugadors i sobretot de l'entrenador. En fi, ara toca alçar-se i treure l'orgull des del treball i l' humilitat. Ara bé, doneu-nos motius i arguments que Mestalla posarà la resta per a dur-vos en braços.

La setmana que ve es disputen els vuitens de final de la Champions davant l'Atalanta en el mític estadi de San Siro. Estem expectants perquè el Valencia arriba en un moment molt fràgil, que contrasta amb l'equip italià, que està que se'n ix. Solament demanaria una cosa als jugadors i a Celades, per favor, una miqueta de dignitat i orgull. Amunt!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...