La feina que no es veu de la RFEF i les eines perquè Espanya hagi guanyat el Mundial
- Text: Manu Nieto
- 21 agost 2023
Espanya ha conquerit la primera Copa del Món de futbol femení en la seva tercera participació gràcies a l'evolució al camp i als mitjans posats perquè el talent pugui brillar
“Més que les paraules són els fets els que parlen: vam guanyar l'altre dia Suècia per primera vegada a la nostra història. L'evolució ha estat exponencial. Tota la gent involucrada en el futbol espanyol ha permès tot això”. Jorge Vilda, unes hores abans de la final del Mundial, va destacar en declaracions que el títol posterior conquistat davant Anglaterra (1-0) no era només fruit d'una excel·lent generació de futbolistes o del treball actual d'un talentós staff, sinó també de tot del creixement del departament de futbol femení de la Reial Federació Espanyola de Futbol els darrers anys, que inverteix anualment 27 milions d'euros. En aquesta línia, Irene Paredes també apuntava que aquest somni ha estat possible “gràcies al suport de la RFEF perquè hi hagi eines”. És només la tercera participació en la història d'Espanya en un Mundial -se n'han disputat 9 edicions- i ja l’ha guanyat. Una conquesta en temps rècord que supera qualsevol expectativa creada i avala l'aposta de la RFEF per oferir les millors “eines” possibles als seus futbolistes des de les categories inferiors.
Una de les claus d'aquesta estrella al pit ha estat la “unió” del vestidor i cos tècnic, com reconeixia Tere Abelleira abans de la final a 'El País'. Però aquesta “unió” i totes les genialitats mostrades sobre el camp en aquest Mundial han estat possibles després dels encerts i errors que han propiciat una concentració sense precedents per a un vestidor de futbol femení a Espanya. I d'això n’ha estat pendent -des del primer dia a Nova Zelanda i Austràlia- el president, Luis Rubiales, que ha cuidat tots els detalls perquè les jugadores s’entrenessin i juguessin en les millors condicions possibles. Per això l'agraïment posterior de les internacionals cap al president, reconeixent-lo com un més del grup al final del torneig. Allò que ara ha suposat una fita i una excepció, en el futur es tornarà en normalitat gràcies a les bases posades.
Jorge Vilda és un dels tècnics d'elit amb més experiència en el futbol femení internacional. Amb més de 16 anys entrenant és conscient d'on ve aquesta revolució. “El 2007 vam entrar a la RFEF amb un projecte per arrencar el futbol femení creant la Selecció espanyola femenina sub-17, que fins aleshores no havia competit. Vam fer una anàlisi del que teníem i del que hi havia a l'estranger. Aleshores, les nòrdiques -juntament amb Alemanya- eren les dominadores. Nosaltres no podíem competir a curt termini amb elles físicament, però teníem molt de talent futbolístic i vam començar a seleccionar partint d'aquesta base i sabent que en uns anys aconseguiríem les millors en la parcel·la física i, per tant, en l’aspecte futbolístic”, explicava a aquest mitjà abans de la cita d'Austràlia i Nova Zelanda que ha acabat per treure brillantor a aquest treball que va començar gairebé dues dècades abans.
Quan l'actual president, Luis Rubiales, va aterrar a la Federació el 2018 també es va crear un departament de futbol femení independent. “Es passa de tenir una persona i estar diluït entre les diferents categories inferiors i el futbol juvenil, a ser set persones treballant 365 dies de l'any en la gestió del Futbol Femení. Això ens permet, en aquests darrers anys, donar una atenció més directa i professional als clubs de les diferents competicions nacionals, treballar en normatives i estructura de competicions, treballar de la mà de les federacions territorials en el foment, i traçar plans de desenvolupament. A més, la dedicació a la gestió de concentracions i partits de les nostres set seleccions nacionals és totalment diferent. El canvi és abismal i hi hem anat treballant de manera progressiva i ràpida. El suport de personal i recursos de tots els departaments de la Federació (Comunicació, Serveis Jurídics, Internacional, Màrqueting, Operacions, etc.) completa de manera innegable la feina”, assenyalava durant aquesta temporada Ana Álvarez, directora de Futbol Femení de la RFEF.
Tot aquest “canvi abismal” a què es refereix Álvarez també ha possibilitat en aquesta Copa del Món que la RFEF creés un fons destinat al Pla de Conciliació en què s'ha ajudat amb 15.000 euros cada jugadora per a la presència de familiars, sent la federació del món que més ha apostat en aquest aspecte.
Algunes claus per entendre l’evolució del futbol femení a Espanya a partir del 2018 (arribada de l'actual directiva de la RFEF):
De menys de 3 milions d'euros d'inversió en futbol femení del 2018, als 27 milions d'euros per temporada de l'actualitat (gestió interna pròpia, sense ajudes estatals).
Abans del 2018 no existia Selecció sub-15 ni sub-23, ara la RFEF és la que compta amb més seleccions femenines del món.
El 2018 hi havia 40.000 llicències i la RFEF va realitzar una injecció econòmica -dins del pla estratègic- per a les Federacions Territorials amb l'objectiu de créixer i el resultat és que actualment hi ha 100.000 llicències.
Injecció econòmica directa actualment de 200.000 euros als clubs nacionals.
Creació de l'Observatori de la Igualtat, dirigit per Elvira Andrés, que és també vicepresidenta de la RFEF.
Creació aquest any del fons fi de carrera, anomenat FUTURA, per a totes les dones futbolistes de les tres primeres categories de futbol i la primera categoria de futbol sala. D'aquesta manera es dignifica la retirada i s'ajuda que les noies joves apostin pel futbol i tinguin uns diners assegurats en retirar-se.
El 2018 la Selecció espanyola absoluta era la número 12 del món i l'any passat va assolir el sisè lloc, continuant la seva progressió fins al títol mundial d'aquest diumenge.
Abans i després en la Selecció absoluta femenina
La millor selecció en categories inferiors
“Som actualment la millor selecció en categories inferiors”, afirmava Ana Álvarez fa uns mesos. I és que Espanya és l’actual campiona del món sub-20 (en dues ocasions), campiona del món sub-17, campiona d’Europa sub-19 i subcampiona d’Europa sub-17. “Tot això gràcies a la quantitat i qualitat més gran de jugadores, així com el treball fet en l'estructura competitiva -amb més quantitat de categories-, així com els recursos materials, humans i econòmics que s'han posat a disposició de les seleccions”, subratllava Álvarez.
Guanyar Anglaterra a la final de la Copa del Món ha suposat posar en valor tota l'aposta anteriorment assenyalada i ha enfortit les decisions preses. Des de l'arribada de Luis Rubiales s'ha passat d'uns ingressos de 140 milions a 437 milions, sent la segona Federació més potent del món només darrere de l'anglesa. De manera que aquesta victòria, a més de ser una 'revenja' esportiva després de l'eliminació a mans britàniques en la passada Eurocopa, també ha suposat un altaveu a nivell mundial per convertir-se en model de gestió i referència del futbol femení internacional davant la federació amb més recursos.
Un cop traçat el camí, el present i el futur passa per continuar evolucionant i millorant perquè a la RFEF són conscients del potencial creixement del futbol femení i que han d'estar a l'alçada tant del talent de les seves jugadores com de les il·lusions dels milers de nenes que, des d'aquest diumenge, somien algun dia també jugar la final d'un mundial amb la samarreta de la Selecció espanyola.
