Si no som capaços de guanyar-li al Granada en Mestalla és que l´assumpte està pitjor que no ens pensàvem. A tot açò, on estan Peter Lim i Lay Hoon? Ni estan i ja, ni s´espera que estiguen. Diumenge passat vaig anar per primera vegada a Mestalla durant aquesta temporada, vaig substituir mon pare perquè no podia anar. I allà que me´n vaig amb el meu germà Quique, a vore en directe al València CF que tants disgustos ens ha donat enguany. Comença l´encontre, i, li dic al meu germà « Quique, tranquil que hui guanyem segur», i ell em retruca : «No et faces il·lusions, que ja portem 3 derrotes ací a Mestalla, ara t´adonaràs que no tenim res». A mesura que anava avançant el joc, comprove en primera persona que el meu germà tenia raó. Feia temps que no veia un València CF tan desorganitzat, tan vulnerable en defensa, tan poc creatiu i tan poc efectiu en atac. Ens hem convertit en un equip amb un joc molt pobre i vulgar. Ni tan sols va aparèixer la típica ´garra´ d´aquell qui juga a casa davant la seua afició. A tot açò, tampoc es va notar la mà de l´entrenador que, en la meua opinió, no va plantejar bé l´encontre, per jugar amb un davanter com Rodrigo contra els tres centrals que plantà el Granada. Al final, un decebedor empat que ens esclata als morros i que confirma que enguany anem a patir i la temporada serà molt llarga.

Ara ens toca el Sevilla i vist com està el València CF, tan sols aspire a no fer el ridícul i gràcies. Què podem esperar d´un equip on el capità declara que hem tocat fons, que anímicament estem tocats i l´entrenador confirma que es tracta d´un problema psicològic? Sincerament, no entenc res. Però ací qui mana? Qui talla l´abadejo? Qui lidera este València CF tan destarifat? € És que m´encenc en flama.

Sembla que Cesare Prandelli està provant una defensa de 5, amb tres centrals per tal de taponar l´hemorràgia de gols que encaixa l´equip. Pot ser una solució començar a plantejar-se mantenir la porteria a zero, que seria un gran avançament, i jugar al contracolp, com fan la majoria d´equips. Ara no estem per a floritures, per tant, si la cosa funciona, em declararé defensor del ´Catenaccio´, si més no, tenim un entrenador italià que m´imagine sabrà com fer-ho.

Per últim, cal destacar que l´ambient que es respirava a Mestalla era de tristor i de resignació. Vaig trobar a faltar l´energia que transmet el grup d´animació de la ´curva nord´, perquè sempre li dona un plus a l´equip i aporta calor a l´estadi. No entenc la decisió del club de limitar l´edat d´accés a eixa grada. No entenc perquè el club ha generat un problema d´on no hi havia. Ací l´únic que es tracta és de sumar i no dividir i en la situació actual, on el València CF no alça el cap, tots són necessaris i imprescindibles. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.