Un mes. Eixe podria ser el temps que faltaria per a rescatar a un dels fills predilectes de la pilota, Genovés II, que prompte farà un any allunyat dels trinquets, primer per un trencament de tíbia i lligaments i posteriorment per una lesió en el maluc que també va requerir una intervenció quirúrgica.

El pilotari es troba en la recta final de la recuperació, la que requereix tastar la vaqueta dins del trinquet. Les dues sessions completades han sigut plenament satisfactòries, però la falta de rodatge és evident. Amb dues setmanes més entrenant fort, si l’evolució és la mostrada fins a la data, s’atreviria a fixar data concreta per a tan esperada reaparició. «Podria ser a finals de setembre. Però és una primera estimació. Hem de ser previnguts perquè ha sigut molt de temps parat», explica.

Genovés II està perfecte en l’aspecte físic. Inclús ha avançat els terminis en la rehabilitació de la segona operació, de la qual no s’han complit quatre mesos. I si bé pateix algunes molèsties, l’actual objectiu es centra a recuperar sensacions que solament es troben en la pista. «Han sigut lesions molt greus i algun dolor ha d'haver-hi. Però són suportables. El que estic treballant és recobrar tècnica i agilitat per a executar alguns moviments», diu.

Pas a pas

Després de la reaparició, el jugador vol anar pas a pas. Per tant, sembla que és prompte per a pensar en duels contra els totpoderosos Soro III i Puchol II, els grans rivals dels últims anys. «No sé on estic i quines són les meues possibilitats. Per tant veig que, de moment, estan lluny. Ara sóc l’últim en l’escalafó perquè fa un any que no jugue i he de guanyar posicions. Primer he de passar per altres escalons. Sóc realista i per davant hi ha altres companys, i no pocs, perquè en este temps han sorgit joves com Marc, Francés, Giner o De la Vega que ho estan fent molt bé», comenta.

Individual

Això sí, Genovés II no descarta participar en l’Individual. Encara no hi ha dates per a la competició més emblemàtica, que l’any passat va començar en octubre. «No ho he valorat. Quan torne m’hauré de guanyar el lloc i, si estic per a jugar, el jugaré. El primer que he d’aconseguir és gaudir. Tinc clar que eixa és l’única manera de rendir. I si arriba l’Individual i he complit en les partides que haja disputat, endavant», assenyala.

Fent la vista enrere reconeix que, pot ser, haja sigut el pitjor moment de la seua vida. «He passat un any de molt patiment. He hagut de tornar a aprendre a caminar, els entrenaments a soles, saber que estàs mal i no tenir la seguretat que tornaràs, els dolors físics, l’aspecte psicològic… Però ja no pense en això. Solament m’importa que la gent torne a gaudir amb el meu joc».