Comentava Moltó que ja no és el mateix pilotari de l'any passat. «Com les coses no m'eixien vaig demanar ajuda, he treballat molt l'aspecte psicològic i la situació ha canviat. De tocar terra he passat a jugar les tres finals més importants de la temporada». Marrahí també és un altre des de fa un temps. Ell calcula que des de gener. «He tingut continuïtat i he recuperat el meu rendiment».

Els dos jugadors coincidiren ahir a la seu de Bankia a València per a complir amb la tradició de presentar la final de l'Individual de raspall, que els enfrontarà el pròxim diumenge a Bellreguard (12:00 hores). Es podria dir, per tant, que el torneig estrena finalistes malgrat que per a Moltó serà la quarta consecutiva i per a Marrahí la segona. O, tal vegada, seria més precís assenyalar que en esta final jugaran dos campions que han recuperat les prestacions d'abans, quan eren els dominadors de la modalitat.

L'amistat que els uneix és tan forta com el respecte que es professen. «Julio -Marrahí- i jo ens coneguem des de xicotets. Dins del trinquet som molt rivals, però hi tenim una molt bona relació que està per damunt de tot», deia Moltó. Tant és així, que Marrahí va ser el primer que li va telefonar quan va perdre la final de l'any passat. «Estic molt agraït per eixe detall que va tindre. És una gran persona».

Moltó creu que el diumenge jugarà contra el Marrahí de fa un parell d'anys. I, probablement, contra bona part de l'escala. «També ha recuperat el carisma que té dins del trinquet». Ara bé, és segur que Moltó no es trobarà a soles a Bellreguard perquè la seua gent ha demostrat que pot fer molt de soroll.

Marrahí veu en el seu contrari a un pilotari més madur. «Està més centrat i tranquil. Ara afronta les partides amb molt de temple i disfruta jugant. Això amb l'afegit que físicament està tan fort com sempre i que és tan tècnic com sempre», explicava.

Per tant es pot esperar que siga una gran final, també tenint en compte les actuacions d'ambdós en les rondes anteriors. Els finalistes pronostiquen una partida dura i renyida. Per a Moltó, la clau estarà en saber tirar de manual, «que és buscar el punt feble i anar madurant el quinze», comentava. Per a Marrahí, en les pinzellades. «Quan estàs en este tipus de partides que t'exigeixen tant, el que determina on es decanta la victòria són xicotets detalls, xicotets errors i estar bé mentalment», apuntava.

Fins al diumenge estaran desapareguts del mapa per a preparar la final amb tranquil·litat. El treball està fet i els dos atorguen molta importància al descans. Completaran sessions no massa exigents i tocaran la pilota. La final està servida. I en poc menys d'una setmana el raspall tindrà un rei nou durant tot un any.