Si bé és cert que el Campionat Nacional que va sorgir en 1952 és el precedent de la Lliga, la màxima competició oficial està oficialment reconeguda des de 1992, quan els germans Sarasol van ser els primers campions després de superar en la final a Fenollosa, Edi i Tino.

Des d'aleshores, la Lliga en la disciplina d'escala i corda Demà podria ingressar un nou membre en el club, De la Vega, perquè la resta de finalistes ja han aconseguit el títol en alguna ocasió.

El jove d'Almussafes està en disposició de ser campió en la seua estrena com a titular, perquè com a reserva sí que havia jugat ja alguna partida. A més a més sent part important de la classificació per a la final, encara que el mèrit d'estar demà a Pelayo cal atribuir-lo al grup, a les tres línies.

Per a Félix seria el tercer entorxat i per tant es situaria en l'escaló immediatament inferior al que ocupen Sarasol II, Álvaro i Tino, els únics que han estat vencedors en quatre ocasions. I quatre seran les finals que ha disputat el mitger de Dénia, que malgrat fregar els quaranta anys està en un moment de forma impressionant.

En la punta, Nacho aspira a pujar al més alt del podi per tercera vegada i en el seu cas igualaria amb il·lustres com Sarasol I, Pigat II, Mezquita, Tato, Genovés II. Per al de Beniparrell serà el tercer intent. Per tant, de moment compta les seues finals per victòries i en totes ha sigut un pilar fonamental de l'equip.

En la contra, Pere Roc II. En cas de guanyar seria el tercer, a més de manera consecutiva, gesta que solament han aconseguit Genovés II, Mezquita i Tato. Per a ell serà la quarta final. La d'enguany no ha sigut la seua millor participació, almenys pel que fa a les seues possibilitats. Els problemes físics en el braç esquerre l'han impedit rendir com, per exemple, en la temporada anterior. Però eixe poquet que li ha faltat per moments ho ha suplit amb el seu caràcter guanyador. Com va passar en l'individual, on la pilota tampoc li eixia de la mà amb la potència que acostuma i encara així va igualar a 55 amb Puchol II en la final.

Al mig, Santi s'ha retrobat amb la seua millor versió i gràcies a això pot ser campió per segona vegada en la seua quarta final. El de Finestrat sempre està, però de vegades cau abans de l'esperat perquè és valent com ell a soles i se la juga en cada pilotada. Amb la regularitat per bandera, en esta Lliga ha estat letal i afinat.

Per a Monrabal II. El de Vilamarxant està demostrant que una punta, si apareix quan cal per a fer el que toca, pot ser peça clau en les victòries. I a més fereix. Està en un moment de maduresa, amb una confiança que es nota no solament jugant sinó també fent de guia dels companys. I és el gran especialista del trio en les pilotes parades.

Una atmosfera diferent en la final

La Fundació ha decidit que les partides més rellevants de l'any, i les finals de les lligues ho són, tinguen un embolcall especial, una atmosfera diferent que li atorgue a la cita encara més importància.

Esta iniciativa s'estrenarà demà a la catedral amb la final d'escala i corda. I una setmana després, a Bellreguard, es farà una cosa semblant amb la partida definitiva de la Lliga de raspall.

La taquilla del trinquet obrirà a les 9.30 hores, moment en què es posarà la venda el poc paper que quede, el percentatge que obliga la llei per al mateix dia de la partida.

Mitja hora després s'obriran les portes i un discjòquei amenitzarà als presents amb temes per a tots els gustos mentre les escales i les galeries de Pelayo comencen a poblar-se.

Poc després, el presentador animarà als presents, donant prioritat als més joves, a participar en diferents jocs on hi haurà recompensa per als vencedors. Seran proves d'habilitat, amb la pilota com a gran protagonista. I molts dels que estiguen mirant també s'emportaran a casa un regal, amb la qual cosa val la pena avançar l'esmorzar i entrar prompte al trinquet.

Tot això fins que els pilotaris isquen a calfar, moment en què es deixarà neta i preparada la pista per a ells. Però encara hi haurà més, en la presentació d'abans de la partida, que també serà diferent del que és habitual i, segons conten, emotiva.