L'última jornada de la XXIX Lliga Bankia d'escala i corda va donar la primera alegria a l'equip representatiu d'Almussafes. De la Vega, Salva i De la VegaMonrabal IIVan passar set jornades pel desert i a la vuitena, el trio de la Ribera Baixa van aconseguir llevar-se el pes de guanyar una partida, encara que segueixen cuers amb dues unitats, i açò els va donar moral per afrontar la resta de la primera fase amb la il·lusió de recuperar el camí per aplegar a les semifinals. «Estem molt contents. Fora de la Lliga estàvem jugant bé però quan ens ajuntàvem no funcionava. Era frustrant», explica Monrabal II.

Després d'una primera volta sense cap premi, al trio li resultava «estrany», encara que «el nivell de joc no era bo, no érem competitius, ni teníem essència, i així no es podia pretendre aconseguir victòries», admet el de Vilamarxant.

Per resoldre esta mala ratxa, Monrabal II comenta que «hem fet un bloc, no som pegadors, ni Salva ni Lluís ni jo matem a ningú d'una pilotada. La idea era no tindre fissures i passar-la. També podem fer quinzes però pense que destaquem més pel nostre joc defensiu».

La incorporació de Salva al mig, en substitució del lesionat Raúl, fa que Almussafes haja augmentat «en més seguretat pels seus colps baixos i veterania. El palmarés que té en esta competició així ho reflecteix, per dins és una basa guanyadora. Ens aporta tranquil·litat i ens va llevar la pressió que teníem per no guanyar. A més a més li va donar frescor i il·lusió a l'equip. Tot i la seua edat està actiu a l'hora d'entrenar, comunicar-se i ell tira de nosaltres amb vídeos motivadors. Ens ha evadit d'eixa dinàmica negativa», comenta el punter del conjunt riberenc.

?Tanmateix, Monrabal II troba a faltar a Raúl, encara que creu que «si les seues condicions físiques no eren les millors, val la pena que es recupere bé i que no tinga una lesió més greu. Tots teníem il·lusió a l'inici i és una llàstima la seua baixa però havia de descansar».

Reenganxar-se a la Lliga

Per al doble campió de la Lliga -2014 i 2017-, el no estrenar el caseller de victòries a la competició ja «estava afectant les partides del dia a dia. Apareixen els fantasmes. No m'entra la pilota, la trenque..., Això no deu passar». Amb l'experiència dels seus títols, Monrabal II va veure a les poques jornades que «alguna cosa no anava bé. Les sensacions eren de no ser competitius». Una idea compartida amb De la Vega -vigent campió-. «Vam aplegar a la mateixa conclusió. De la Vega estava jugant bé i no era un baixó físic, soles que no podíem equiparar forces amb els rivals perquè hi ha molta igualtat a esta edició», comenta el pilotari de 29 anys.

Amb el primer pas en forma de triomf, ara «anem a apel·lar a l'èpica. Intentar guanyar les que queden i a veure si en algun rebot apleguem al quart lloc, com si jugarem només una volta», desitja el mitger. La primera pedra en el camí almussafenc serà Murla, que marxa per davant dels riberencs amb dos punts més. «Si igualem amb ells, veuríem la classificació d'altra manera i més avant, si els resultats foren positius, tiraríem de calculadora», analitza un Monrabal II que tracta «d'aportar el que puc per intentar reenganxar-nos a la Lliga fins al final».