Almeria, Getafe i Basilea ens han baixat a la realitat, ens han donat una lliçó d´humilitat, intensitat en el joc i fam de victòria. Curiosament, eixos eren els atributs que presentava el nou equip de Pizzi, però està clar que la cosa ha canviat. L´únic clau ardent al qual s´agafava l´equip era la copa de la UEFA, on sembla que estaven ficades totes les esperances. No obstant, el Basilea també s´ha encarregat de mostrar-nos el camí amb una ´tocata´ d´eixes que et deixen escaldat. Personalment, preferisc anomenar-la copa de la ´BUFA´ o millor, ´BUFA cup´, més que res, per l´afició que tenen els seus dirigents, comissaris i delegats de passejar-se per Europa, d´estadi en estadi, estacant-se la gorra i brindant a la salut de tots els equips que participen en aquesta competició. Vist el resultat del València CF en Suïssa, també podem pensar que la copa de la UEFA li la BUFA.
Aspirina
Després de fallancar en lliga i en UEFA i fer tres castanyes de partits consecutius, hui tenim un trist partit de futbol en Valladolid, on les poquetes coses que ens juguem són la permanència matemàtica i que ningú s´hi lesione per al partit de tornada contra el Basilea, si es que queda partit. Tenint en compte els precedents, m´espanta pensar que el València CF és un equip anomenat ´aspirina´. Sí, d´eixos que fan que un equip malalt, amb problemes en la classificació, és fique bo i comence a recuperar-se. Valguen com a exemple equips com l´Almeria, Getafe, Rayo Vallecano, Celta de Vigo que quan jugaren contra el València CF tots necessitaven urgentment els tres punts per tal d´eixir d´una situació difícil i complicada. Ja sabem com va acabar la història. Quina por em dóna el Valladolid, equip que té tots les símptomes de necessitar una ´aspirina´. Solament demane als jugadors i a l´entrenador, que no s´atrevisquen a fer un partit com el diumenge passat amb el Getafe, perquè si repeteixen la mateixa falta d´intensitat i concentració, jo sincerament els deixaria a peu.
El nou ´amo´
No hi ha dubte que els protagonistes de la setmana han sigut els set inversors que volen comprar el València SAD. Diuen que és una bona notícia i que això és el millor per al València CF. Jo, en canvi, em sent trist, crec que vendre el club al millor postor no és una bona notícia per al valencianisme però reconec que és necessària. L´equip actual, així com la seua directiva estan ferits de mort, això ja ho sabíem, i ara, més encara en quedar-se l´equip de Pizzi sense objectius. Espere que l´agonia no s´allargue massa. Si utilitzem l´argot del llaurador, diríem que el camp de tarongers està afectat de ´tristesa´ i no queda altra que arrancar-los i rotovatar el camp. Es necessari canviar la varietat de taronja o simplement canviar de cultiu i esperar a encertar l´elecció. Seria preocupant que l´imminent ´amo´ de l´entitat o camp de tarongers no tinga en compte les condicions del terreny, el clima i la forma de regar i abonar. Per cert, la terra on els tarongers arrelen i es fan productius és l´afició, que sempre estarà ací. La terreta és la terreta!
