La vida de color de rosa

Que bonic és tot quan es guanya. Feia temps que els aficionats del València CF no sentíem eixa sensació. Més d’un mes sense saber que significaven tres punts. Pareix estrany que ens acostumem a estes ratxes negatives, però un triomf et canvia el semblant ràpidament. La vida és rosada i veus el futur amb una perspectiva esperançadora. La foscor que sobrevola l’estadi de Mestalla comença a clarejar i deixa contemplar rajos de llum.

Tant feia falta una victòria, que el gol de falta d’Almeida ben valia una xopada. Que Hugo Guillamón agafara les rendes dels penals que tant trobaven a faltar a Soler, quan Cavani no està sobre la gespa, és un símptoma de lideratge que és d’agrair. La clarividència que Kluivert fa més mal amb moviments cap al mig i la definició que guarda. Tot es veu millor quan es guanya. No es pot negar que el Betis va trobar a faltar les seues peces més importants i que l’expulsió d’Edgar González va ajudar, però de vegades és necessari deixar els condicionants de costat per a ser feliç.

La recuperació del poc fons d’armari que atresora Gennaro Gattuso és un encert. Nico va exercir com al timó que s’esperava quan va vindre a l’estiu. Hugo Duro no va marcar, però el perill que aporta com a davanter és suficient per a tindre els galons quan Cavani no se l’espera. Cenk avança a passos agegantats a cada minut que li donen una oportunitat. Fins i tot els canvis van ser un plus per a creure en un equip que pareix allunyar els fantasmes dels desplomaments a les segones parts.

La felicitat és absoluta, sempre que no mires que marxes el dècim al tauler. Perquè el que el valencianista vol és guanyar. Et despertes l’endemà i tot va de cara. Luis Enrique continua confiant en Gayà i, a més, l’aposta per Hugo Guillamón en la ‘Roja’ és una realitat. Cinc rats penats ens representaran en el Mundial de Qatar. Raons per a distreure’s en mig d’esta parada inusual al calendari que haguera semblat més llarg sense els tres punts.

La Justícia Europea anul·la la multa al València CF i el club queda absent d’una multa de més de vint milions d’euros que era una condemna en uns pressupostos, ja de per si calamitosos. Amb tot este panorama, la cúpula del comandament blanc-i-negre viatja a Singapur per a reunir-se amb el propietari. Dues vegades en dos mesos, aspecte a tindre en compte dins del misteri que envolta cada viatge. Massa deures pendents en la planificació. És un llast a resoldre. Si a la tornada de Gattuso, Lay Hoon, Corona i Solís hi ha canvis significatius, és a dir, respostes per a créixer, tot serà rodó.

Perquè les bones notícies canvien l’estat anímic de l’aficionat. Xicotets detalls amb els quals ens aferrem a creure amb ambicions gegants. A d’això ens hem hagut d’acostumar. A tindre una bona setmana davant mes i mig sense que rode la pilota. Ara, el baló ja no està en els peus dels jugadors i dependrà de Lim que la felicitat no siga utòpica o que la vida al voltant de Mestalla abandone el color rosa i es pinte de nou amb foscor.

Suscríbete para seguir leyendo