Si la pandèmia no existira, el títol de la Lliga de raspall s’hauria decidit el passat cap de setmana mentre que el d’escala i corda s’estaria resolent per estes dates. És en este segon campionat on estava competint l’únic equip que es mantenia invicte i que a falta de cinc jornades per a tancar la fase regular ja té assegurat un lloc en les semifinals.
La immaculada trajectòria de Pere Roc II, Javi i Carlos els hi va situar al capdavant de totes les quinieles com a ferms aspirants al títol. Encara així, el capità del conjunt representatiu de Benidorm no es veu favorit. “Ja s’ha donat altres anys que un equip ha fet una molt bona fase regular i després no ha sigut campió. Un dia estàs bé, l’altre tens una miqueta de sort i també hem tingut partides on hem jugat a un trinquet que no era el més adequat per als rivals. És un cúmul de circumstàncies que s’ajunten amb el nostre bon moment i la motivació, que cada vegada anava a més perquè ens estaven eixint les coses. Però quan arriben les semifinals serà una altra història. Els quatre equips classificats serem igual de favorits perquè t’ho jugues tot a una carta”, explica Pere Roc II.
A més a més està la incògnita de com estarà cada equip en la tornada. “Ningú estarà igual, això és segur. Jo estic entrenant l’aspecte físic molt paregut al que podia fer abans, però notarem el fet de no tocar la pilota i el trinquet. Al principi hem d’anar en cura per a no lesionar-nos. Tots començarem de zero, encara que tinc la confiança que el meu equip estarà com al principi de la Lliga, almenys pel que fa a l’actitud i la il·lusió per formar un bon conjunt i donar el màxim nivell. Però crec que hi haurà molta igualtat en el que resta per a tancar la fase”, diu el pilotari de Benidorm.
El contacte amb Javi i Carlos continua sent permanent. “I la bona sintonia també. Parlem una miqueta de tot, compartim el que anem fent i ens riem amb els vídeos que ens enviem. El vincle que es crea amb els companys durant una Lliga és molt estret i el tracte és quasi de família”, assenyala Pere Roc II.
Fins que arribe el moment de tornar a entrenar en un trinquet i posteriorment jugar, l’única opció és preparar-se en solitari. “Justament ens ha pillat l’alerta canviant de casa, però tinc material per a treballar i mon pare em va portant a poc a poc el que queda a sa casa. Tinc un pati i espai per a entrenar i la veritat és que li estic trobant el gust. Em pose el portàtil amb la música que m’agrada, entrene i quan acabe ja estic a casa. És una situació estranya, però al mateix temps còmoda”, apunta.
A més d’entrenar, Pere Roc II ocupa bona part del seu temps en una altra feina, nova per a ell: ser pare. “El meu braç esquerre puc estar tranquil que continuarà en forma quan tornem a jugar perquè tinc tot el dia damunt al menut. Quan no estic donant-li el biberó estic adormint-lo, canviant-lo o dutxant-lo. La veritat és que es porta com un angelet i a la nit dorm d’un tiró. Ja veurem si quan estiga jugant és tan bo”, diu rient. “Ara més que mai tinc unes ganes tremendes de guanyar la Lliga per a alçar el trofeu amb ell als braços”, afig Pere Roc II.
Martín ha vingut al món en un moment complicat, però afortunadament sense complicacions. “Va nàixer el 6 de març i vam abandonar l’hospital el dia 10. Encara no hi havia res decretat i nosaltres estàvem en una zona prou tranquil·la. De fet, la família inclús va poder vindre a veure al xiquet. Però des que es va decretar l’estat d’alarma, estant ja a casa, hem seguit el confinament de manera estricta i solament hem eixit al centre de salut per a fer les revisions oportunes. Quan siga més major li ho contarem. Crec que la meua dona li ho dirà com cal perquè entenga que hi hagué gent que ho va passar molt malament, però jo m’inventaré alguna pel·lícula per a fer-ho diferent, més bonic”.
Eixa pel·lícula ha de tindre un final feliç. “Jo voldria que acabara dient que després d’això, tots vam ser millors persones, però hi ha dies que ho dubte. Estic segur que la majoria dependrà de l’experiència. Hi ha molta gent conscienciada, a més de tots aquells que han patit la malaltia, els que han perdut algun familiar i els que estan treballant a peu de canó. Però també veig molta gent egoista, ignorant o inconscient. Crec que eixos s’oblidaran al cap de quatre dies de reprendre la normalitat de tot el patiment pel qual hem passat”, conclou Pere Roc II.
