La Copa Diputació de València - Caixa Popular té noves parelles campiones. Marc i Tomàs II, en escala i corda, i Ian i Brisca, en raspall, van alçar el trofeu després d'una vesprada màgica de escala i cordaIanBriscaraspallpilota. Ambdós equips van ser clarament superiors als seus rivals i així ho va reflectir el lluminós de la instal·lació de la Safor. L'àmplia distància als marcadors van fer que ambdues partides anaren més ràpides de l'habitual en qualsevol final i això va decaure en l'ànim de l'afició que va omplir l'escala i galeries del trinquet oliver, respectant les mesures de seguretat per prevenció contra la Covid-19.
La festa va iniciar amb la proclamació de Marc i Tomàs II, formació de Montserrat, com a campions de la XIII Copa d'escala i corda Diputació de València - Caixa Popular. Marc es va estrenar en el quadre d'honor de la Copa i Tomàs II suma el seu segon títol consecutiu, reafirmant-se com a un mitger d'elit.
Els de la Ribera Alta van superar a Puchol IIEl ritme imprés pels montserratins va ofegar als seus rivals. Per cada joc que tancava la parella poblana, Marc i Tomàs II van respondre amb diversos tantejos en favor seu.
Tomàs II va ser letal en posar la seua mira en la llotgeta de baix i Marc va dominar amb la seua pegada. Es cert que el rest va patir en alguns moments amb el rebot però en la majoria de colps, Marc va saber llegir les trajectòries de la pilota amb seguretat i eficàcia. El montserratí era un martell, mentre que Puchol II no va trobar el seu punt de forma ideal. Montserrat va deixar darrere els fantasmes de la descoordinació com a parella que pareixien ressuscitar als primers jocs. Per la seua banda, Guillermo no va mantenir una regularitat i va estar desaparegut i desencertat en moments claus. Amb 50-25, els rojos encadenaren dos tantejos, insuficients per frenar el triomf blau.
Victòria sabatera
El 25 per cap que van endossar Ian i Brisca, conjunt representatiu d'Oliva, a Marrahí. És el segon títol per a Brisca, encara que este va ser especial. El mitger es va lesionar del muscle a la final del 2019 i va estar parat vuit mesos per tornar a la glòria. Per la seua banda, Ian va conquerir la seua primera Copa de raspall.
Tot i que els castellonencs no van sumar cap joc, no va ser perquè no ho lluitaren. Marrahí va oferir bons colps i Lorja creixia segons avançava el duel. En la seua primera treta, els riberencs van disposar d'un val però la defensa de Ian i la insaciabilitat de Brisca ho van impedir. Amb 10-0 i jugant des del rest, Marrahí i Lorja van tindre quatre oportunitats amb val. El tanteig va caure en favor dels olivers, que van tancar el joc a la sisena ocasió amb val. Un joc que va ser determinant per la seua llargària de temps, ja que els dos següents tantejos van ser més còmodes per als campions.
