Basilio Sánchez (Beniarbeig, 1973) entrena l’escola de pilota valenciana de Beniarbeig-El Verger, una de les més potents d’Alacant, i també a les jugadores de Primera categoria del campionat de raspall de clubs. Tant en la base com en les majors, els bons resultats estan cridant l’atenció.

Baix la seua direcció, Aida i Fanni estan més prop de la final de l’Autonòmic per parelles de raspall, i la base continua aconseguint títols: el passat cap de setmana els cadets i infantils van guanyar l’Autonòmic de one wall dels JECV i els juvenils van ser subcampions. Alguna cosa s’estarà fent bé a Alacant. Basilio, què té Beniarbeig per estar on està?

Molta passió. Als que ens agrada, li dediquem moltes hores i els resultats al final venen. Els xiquets volen vindre a l’escola. La meua escola és una família. Jo no vull resultats, no és el que busquem, sinó que s’ho passen bé i si després venen els resultats, millor. Si m’enfade amb ells és perquè no es diverteixen, i jo vull que juguen. Els resultats venen a soles.

El poble té 2.000 habitants, no arriba... i quants xiquets a l’escola de pilota?

En total 52 xiquets. Unes 12 xiquetes d’entre tots. Tenim des de prebenjamins a juvenils. Trobe que és de les escoles més nombroses. És de veres que ve amb la unió amb El Verger, ve gent d’El Verger, de Xàbia de Calp... i la gent vol integrar-se i jugar a pilota... i jo estic molt orgullós.

Quin és el secret?

No exigir a un xiquet o una xiqueta més del que ells volen de la pilota, i jo els ensenye el camí. Ací la pilota els agrada, i molt. Les mares venien a acompanyar als xiquets, i vaig arribar a tindre 19 mares jugant. Al final s’han quedat 6 o 7 i tenen equips... hi ha molta passió. Jo soc un tipo peculiar, obert però peculiar, sóc un gran amic dels meus amics, i els xiquets són amics per a mi. Després ja competirem, sense donar-nos compte, evitant tota la pressió tot i que és un poc inevitable, és cert. Però jo intente llavar la cara amb això dels títols. Ells el que volen és jugar a pilota, si els han de castigar, els castiguen sense vindre a jugar a pilota...

En tota aquesta manera de treballar o d’entendre la pilota, poses en pràctica alguna forma d’entrenar particular?

No. Utilitze molt l’escalfament i l’activació amb jocs, depenent de les edats que tinguen. Després és un entrenament prou seriós, i la tornada a la calma faig una cosa divertida, i s’obliden si han guanyat o no i se’n van a casa amb ganes de tornar a jugar.

També entrenes als majors. Quines són les dinàmiques amb els teus equips ‘sèniors’? Com entrenen?

Els més majors necessiten molt més treball físic i psicològic. És tan important un com l’altre. Els conec bé i sé quins són els seus punts dèbils i com motivar-los. Sé on els he de pegar perquè reaccionen. Això fa que al final funcionen i milloren cada dia.

Parlem de l’equip de Primera femenina. La revelació, Aida i Fanni estan en semifinals de l’Autonòmic i amb l’eliminatòria al seu favor de moment, van passar com a primeres de grup, guanyant totes les partides i deixant segones a l´equip de Bicorp, les favorites, Mar i Victoria... et veus en el camí cap al títol?

Si et dic que no, és mentida perquè crec que ens ho hem ‘currat’. És que hem treballat moltíssim. Tenim una gran parella. A Fanni li costava un poc més vindre a entrenar, però ja les dos estan enxufadíssimes i tenim una parella molt bona. Ara jo em pose enfront d’elles a jugar, han aconseguit que em tornara a posar els didals.

Com veus les semifinals després de vèncer a Borbotó en la partida d’anada?

Les veig un poc descompensades. Veig que Borbotó ve més justet, som un poc superiors a elles. En l’altra semifinal, veiem que Bicorp perd a casa, i les de Beniparrell estan fortíssimes...

És el moment per a què Beniarbeig-El Verger guanye el campionat?

Sí, crec que és ara o mai. Vull seguir somniant. No seria una decepció, també t’ho dic, però és cert que ens ho hem treballat moltíssim. Fins ara sempre, sempre ens topàvem en semifinals contra Bicorp, o Beniparrell, i enguany crec que ho tenim més prop.

Com ho viuen les jugadores?

Elles estan il·lusionades i dona’t compte que estan en un passat dins, però estan conscienciades. Guanyem i ens abracem i per un moment pensem que ja està fet, que estem en la final, però això no va així. De seguida els dic que no, que encara no hem guanyat res.

Quin missatge li envies a Aida i Fanni?

Que continuen com ara i que siguen un equip des de dins del cor fins a fora de la pista. Crec que ens ha unit el bon cor que tenim els tres. Mirant-nos sabem el que volem, estem molt compenetrats els tres i això es nota.

I com es porta el fet de no poder anar a les partides a animar?. No ha de ser fàcil.

Jo ho porte molt mal. Soc un tipo molt expressiu, de mirar tot, la tia que mira la neboda, el pare que envia una mirada... jo vull que tot això es compartisca i ens falta una mà allà dins. És una cosa que no ens agrada però crec que passarà i tot canviarà.