Podríem dir que amb les dos victòries recents; 3-0 al Màlaga i 2-1 al Gant, s’han salvat els mobles i gràcies. El València CF necessitava guanyar com fóra i ho ha aconseguit, això és el que importa de veritat, però la sensació que ha deixat l’equip és de mediocritat. Continuem sense generar un futbol convincent i de qualitat, no som capaços de dominar els partits amb autoritat i físicament, no suportem el ritme tot el partit. L’afició continua preocupada i amb la mosca darrere l’orella. No és refia de Nuno ni de la seua gestió i el poquet de crèdit que li queda el mantindrà si els resultats l’acompanyen, però com no entre la piloteta…
Bomba en els morros
L’afició ja s’ha pronunciat i el 100% de persones amb les que he parlat de la situació del València CF, han posat de manifest que no volen Nuno d’entrenador. Torne a dir que « l’afició del València és exigent però no ignorant». L’altre dia parle amb Pilar Zamora, la vilamarxantera que treballa amb mi, i tota indignada em diu «Paco, que et sembla el que Nuno està fent a Negredo? A d’això no hi ha dret, eixe entrenador no sap apreciar el bon jugador que és, que el tiren ja!» i jo pensava «Hola ‘gallo’!! Pilar ja ha ensenyat les ungles i comença a arrapar». Com l’exemple de Pilar, hi ha molts aficionats que per altres motius, també apunten en la mateixa direcció, la de l’entrenador. Però Nuno tenia raó quan, referint-se a Negredo, va dir allò de «Va a venir una bomba». El que no sabia és que li anava a esclatar en els seus morros, per això està tractant de desactivar-la. Uff! Encara sort que hem guanyat els últims dos partits…
André i ‘Sant Jaume’
La realitat ens diu que el València CF sols té 30 o 40 minuts de bon futbol, o bones intencions futbolístiques, i que solen ocórrer en les primeres parts dels encontres, per exemple davant el Rayo, Bilbao, Lyon, Màlaga, Gante, però quan s’acaba la gasolina, s’acaben les idees, l’equip es desinfla, baixa el nivell i cau en la mediocritat. La bona noticia és que hem recuperat André Gomes, un dels poquets jugadors que donen sentit i entitat al joc de l’equip, ‘menos mal que nos queda Portugal’, com diria Siniestro Total. Dignes de destacar són també les aparicions de ‘Sant Jaume’, que gràcies a les seues intervencions l’equip ix airós davant el Màlaga i Gante. Què gran, Jaume!
Idees clares del ‘Cholo’
Demà finalment, toca partit gran, davant un equip fort que provablement ens mostrarà a quin nivell estem. L’actual Atlético em recorda al València de Rafa Benítez, un equip sòlid, amb les idees clares, molt aguerrit i que sempre és difícil de guanyar. Ocasió immillorable per a espolsar-se el mal rotllo que tenim damunt i apropar-nos a la zona noble de la classificació lliguera.
Una temeritat
Per cert, jo m’emportaria a Negredo i el ficaria de titular, s’han acabat les bobades. Estic amb Pilar: anar al Calderón sense Negredo és una temeritat. Altra alternativa bona seria jugar amb Orban de lateral esquerre i Gayà per davant, així ofegaríem el joc de Juanfran per la dreta. Nuno, tu mateix, ja saps que estàs nominat ‘y lo sabes’. Sempre amunt!
