Francés i Tomàs van superar a Puchol II i Santi en la primera semifinal del Trofeu Mixt Masymas

Completar una actuació perfecta és impossible en una partida de pilota professional, però Francés i Tomàs II es van apropar molt a l’excel·lència al trinquet de Dénia, on van superar per 60-30 a Puchol II i Santi en la primera semifinal del Trofeu Mixt Masymas de la modalitat d’escala i corda.

La partida

La partida va ser magnífica tot i l’absència d’emoció. Des de l’inici, Francés i Tomàs II van deixar clar que estan en estat de gràcia i la confiança amb la qual van començar va estar acompanyada d’una eficàcia extrema. I quan dos pilotaris de tanta qualitat juguen al seu nivell més alt, el resultat són pilotades d’una bellesa absoluta que generen constants ovacions del públic, com va succeir.

Puchol II i Santi també pegaven. Ni molt menys estaven sent humiliats pels seus rivals, però el quinze decisiu se li resistia a la parella de roig, que defensava més que atacava, encara que mai deixava de bregar.

Hi havia equilibri, amb jocs de val i a dos, però sempre sumaven els mateixos, Francés i Tomàs II, que estaven fent un recital. A més a més, van guanyar els quinzes claus, que van impedir que el marcador s’ajustara.

A mesura que avançava la partida i la diferència en l’electrònic es va fer més gran, es va perdre emoció per saber quin seria el desenllaç. Però, afortunadament per als presents a Dénia, es va mantenir el nivell i el soroll de les palmes va continuar sent una constant.

Sobretot gràcies a les pilotades dels vencedors. Les de Francés, executades amb la precisió d’un cirurgià. Va ser una delícia la manera en la qual el de Petrer va trobar forats i amagatalls davant un excel·lent passador com Puchol II.

I quan no pegava l’escaleter, arribava el mitger Tomàs II per a baixar la pilota amb una facilitat esbalaïdora perquè passara fregant la corda per a arribar a la careta del segon o tercer escaló, d’on eixia escopida amb un efecte i rapidesa que impedia la resposta.

Enfront, Puchol II i Santi van haver d’acceptar la superioritat dels contraris. En cap moment van tirar la tovallola i també van mostrar coses del seu repertori, però guanyar a una dupla tan compenetrada i a la qual li eixia tot bé era poc menys que una quimera. Així i tot, el respectable va reconéixer el seu esforç i també van ser obsequiats amb unes quantes ovacions.