‘Genovés’ rebrà el Premi Manuel Tarancón de la Federació de Pilota Valenciana a títol pòstum

La Federació de Pilota Valenciana, mitjançant la seua Junta, reunida de forma extraordinària, va decidir atorgar el Premi Manuel Tarancón de Pilota Valenciana a la figura de Francesc Cabanes Pastor ‘Genovés’. La decisió, presa de forma unànime, vol destacar la seua condició de referent de la pilota i el llegat deixat a les noves generacions i els aficionats. Aquest reconeixement es concedirà a títol pòstum, ja que el pilotari va faltar passat dissabte, i suposa la màxima distinció de l’ens federatiu dins dels premis que anualment atorga amb motiu dels actes de celebració del Dia de la Pilota, que enguany compleix 30 anys.

La Federació de Pilota Valenciana ha tingut en compte el llegat que ‘Genovés’ ha deixat en el món de la pilota, on ha sigut referent durant 40 anys, durant els quals ha portat el nom del seu poble i l’esport de la pilota valenciana arreu del món. A més, Paco Cabanes ha sigut, amb la seua humilitat i humanitat, un exemple per a les generacions següents i el pilotari més volgut i aclamat pels aficionats de totes les edats.

Nascut al poble del que va prendre el seu nom com a jugador, des que als 18 anys va jugar les seues primeres partides professionals, ‘Genovés’ ha sigut campió de campions, un ídol a qualsevol trinquet al qual s’acostara i una persona propera, senzilla i accessible per a menuts i grans.

Paco Cabanes ja dona nom des de fa una dècada a un dels premis que la Federació de Pilota Valenciana lliura cada any a una escola o un club en reconeixement de la seua tasca en favor de la promoció de la pilota valenciana entre els més joves. No en va, Genovés va ser coordinador de les escoles de tecnificació i va treballar en la formació de la fornada de jugadors que actualment omplen els trinquets per a posar en pràctica les seues ensenyances.

A la canxa ho va guanyar tot. Als 21 anys ja es va proclamar campió de del Nacional d’Escala i Corda, que aconseguí en altres set ocasions. El títol individual va ser seu sis voltes. La més recordada, l’última d’elles, en aquella mítica final del 1995 a Sagunt davant Álvaro, 20 anys més jove que Paco. Els campionats del Torneig 5 Nacions i el Mundial de Llargues, amb la selecció, també figuren al seu palmarés. Però, per damunt de tot, Paco era un home de la pilota, de trinquet, del poble, de la gent, un home universal. I com no, de la seua família, de la seua dona María Luisa i dels seus fills, José i Paco. Un home irrepetible.