De la Vega: "Soc més que un jugador amb una esquerra per dalt"

Quan la resta de participants estan mirant les opcions de superar la lligueta dels quarts de final, De la Vega ja espera amb tranquil·litat les semifinals. El rest torna a sentir-se important després que el curs anterior no fora massa positiu en sensacions i resultats.

Primer semifinalista

Primer semifinalista confirmat per les victòries davant dos rivals de l’entitat de Marc i Francés. Els objectius van complint-se com esperaves?

Pensava que alguna d’estes partides les podria perdre, perquè són rivals molt complicats, però la veritat és que m’ha eixit tot molt bé, he jugat al meu nivell i he pogut certificar la classificació en les dos primers partides, la qual cosa m’atorga molta confiança per al que ha de vindre ara.

Han sigut rivals prou diferents. Un més tècnic i l’altre un gran pegador. T’has acoblat a la seua manera de jugar o has mirat més per imposar el teu estil?

Segons el trinquet intente variar el joc i acoblar-me a les característiques del jugador i del trinquet. En la Pobla de Vallbona Francés troba molt bé els espais. Ahí tenia clar que havia de passar molta pilota. I contra Marc sabia que ell carregaria molt fort i que si entraven en la dinàmica de pegar, ell eixiria afavorit, més en un trinquet tan gran com Pelayo. El que passa és que a mi m’agrada molt Pelayo i no em fa por enfrontar-me allí a un jugador que pegue més que jo.

El seu estil

Aleshores, quin és l’estil de De la Vega jugant mà a mà?

Un estil que es basa en la defensa, en intentar no fallar i en anar a buscar la pilota d’aire. El que intente és menjar terreny al rival i atabalar-ho.

Fa temps que es destaca que has recuperat la pegada amb l’esquerra per dalt.

És una pegada que en la mà a mà marca diferències, i més si no tens un dau potent per darrere. És un recurs que em provoca molt de desgast per la lesió que tinc i em provoca dolor en acabar la partida, però és un recurs que he de traure i de moment m’està anant bé. El que és indubtable és que tinc una lesió que s’ha quedat i està aguantant bé, crec que perquè tinc bastant temps de descans entre una partida i l’altra.

Eixa lesió és la que et vas fer en novembre del 2020 en una semifinal de l’Individual? T’has hagut d’acostumar a conviure amb ella?

Sí. No se’n va perquè no sabem com atacar-la i recuperar-me de manera definitiva. M’he fet totes les proves possibles, però continua. Sé que està, que el tendó se m’inflamarà en cada partida i que em farà mal. Per això he hagut d’aprendre a gestionar-me el braç esquerre. És un recurs que tinc i que el puc gastar, i que ho pagaré si ho faig. Però tampoc vull anar de víctima. No arriba a ser un problema greu si tinc temps per a descansar i la veritat és que la programació de la temporada que es fa des de la Fundació ens permet als jugadors entrenar, cuidar-nos i recuperar.

Malgrat este contratemps, continues en la primera línia.

És que De la Vega no és un jugador que únicament depén del seu braç esquerre per dalt. Crec que soc un pilotari complet, molt passador per baix i que tinc certa habilitat per a ajustar les pilotades. Crec moltíssim en les meues possibilitats i això de jugar amb l’esquerra per dalt és un extra.

Rivals

Amb la classificació per a semifinals assegurada, estàs pensant ja en rivals?

No. De moment soles pense fer una bona partida contra Diego per a acabar els quarts i arribar a les semifinals amb les millors sensacions com a primer de grup.

Puchol II és favorit o veus més candidats? Tal vegada tu?

Puchol II és favorit, i damunt sent la final en Pelayo, que és el trinquet que millor li va perquè té molta galeria. A més sap jugar molt bé les finals; administra perfectament la pressió i els moments complicats pel seu bagatge i experiència. A partir d’ací, hi ha altres candidats capacitats, però t’han dèixir les coses molt bé eixe dia.

Com veus la novetat de jugar una lligueta en la ronda de quarts de final?

Veig uns quarts de final que són un encert per part de la Fundació perquè si tens una mala partida no te’n vas al carrer. Estem preparant este campionat durant molt de temps i és un pal molt gran anar-te’n fora de primer moment. A més la del mà a mà és una modalitat que atrau la gent i amb esta lligueta assegures partides molt interessants.

L’exigència és més gran amb este format?

Pot ser, però és una vegada a l’any i és el campionat per excel·lència. A més tenim molts dies per a descansar entre partida i partida. Jo em quede en este format perquè mentalment sé que en el cas de caure tindré una altra oportunitat.

Què suposaria tornar a estar en una final del mà a mà?

Saber que estàs fent les coses bé, tornar a estar en el focus de primeríssim nivell després que l’any passat no em van eixir les coses. Enguany sí que estan eixint bé el dia que toca. Per eixa part estic content i amb molta confiança.