Els consellers dels semifinalistes de l'Individual

La Fundació per la Pilota ha adjudicat, mitjançant sorteig, els feridors de les semifinals del Campionat Individual - Trofeu President de la Generalitat d’escala i corda. L’atzar ha volgut que Andreu acompanye De la Vega, que Muedra II estiga en la pedra de Puchol II, que Carlos ferisca a la mà de Marc i que Monrabal II estiga al costat de Pere Roc II.

Feridors

Evidentment, la funció principal dels feridors és traure amb subtilesa, i d’ací la paraula ‘ferida’, faceta en la qual fins i tot poden decidir partides. Però les seues funcions van més enllà. «Estàs dins de la partida també i has d’afrontar-ho. Veus coses que el jugador no pot veure com per exemple on es col·loca el rival i l’has de dir què ha de buscar i on s’ha d’ubicar. Eres els seus ulls quan ell està pendent de la pilota», explica Monrabal II.

A més has de ser una miqueta psicòleg, «conéixer bé a qui estàs ferint i quines són les seues preferències i capacitats per a indicar-li les estratègies que ha d’utilitzar en diferents moments. A més depén del molt de la manera de ser del pilotari, perquè hi ha qui vol que li digues més coses o menys i més concretes», apunta Carlos.

La principal qualitat del feridor, segons els quatre protagonistes d’estes semifinals, ha de ser «la seguretat i saber apretar». A partir d’ací, hi ha matisos i afegits. Per exemple, Andreu pensa que el més difícil és «aconsellar adequadament. Ferir, tots podem fer-ho més o menys, però dir-li al pilotari com ha de jugar o quan ha de canviar la pilota perquè li convé, és complicat».

Per aixó és fonamental «interactuar molt amb el company. Abans que fer una gran ferida, crec que és millor tindre sintonia amb el jugador que fereixes», assenyala Muedra II.

I per a qualitat bona, segons els més veterans, passar desapercebut. «No has d’intentar ser protagonista; estàs en un segon pla i el més convenient és que no es parle de tu ni per a bé ni per a mal. Ara bé, si t’ix el dia i mates al rival, millor que millor», diu Monrabal II.

A més resulta imprescindible tindre uns nervis d’acer «perquè de vegades es complica la cosa quan fas una falta o una mitja i et passen moltes coses pel cap, i cap és bona», comenta Carlos.

Tots quatre feridors ja saben com intentaran fer mal al rival. Carlos tindrà davant a Puchol II a Vila-real. «És un trinquet que no és difícil per a ficar-la dins, però apretar-la tampoc és fàcil perquè té una escala prou estreta. No me la jugaré si no és precís, encara que dependrà de com vaja la partida i del que necessite Marc».

En eixa mateixa semifinal, però a l’altre costat, Muedra II veu que «a Marc hauré de trobar-li per darrere perquè és un jugador de molta pilotada i de bot de braç pot fer molt de mal. Hauré de buscar-li a colpet i que sempre la jugue incòmode. El trinquet de Vila-real no té molta complicació llevant de si la pilota és nova. En eixe cas pot obrir molt i que se’n vaja fora del dau».

En la segona semifinal, que es jugarà a la Pobla de Vallbona, a Andreu li ha tocat ferir contra un esquerrà com Pere Roc II. «Cal buscar-li la dreta i evitar que se’n vaja avant a jugar de volea. He de fer la ferida recta sense picar muralla o, si la pique, que solament puga agarrar-la de volea per baix. A mi m’agrada la Pobla perquè és un trinquet que no tira la pilota molt cap a fora».

En el bàndol contrari, i amb De la Vega esperant-lo, Monrabal II considera que «juga amb les dos mans i té el trinquet de la Pobla de Vallbona molt més tocat. És un trinquet xicotet i he d’apretar-lo perquè Pere Roc II puga restar amb certa solvència. Igual em toca arriscar una miqueta, però dins d’un ordre».

En el cas de passar a la final, per a Carlos seria la cinquena ocasió i la segona per a Andreu i Muedra II. Monrabal II, tot i ser un dels feridors més experimentats, mai ha ferit en la final de l’Individual.