De la Vega: "El frontó és el meu territori"

Lluís, ja són cinc títols del Trofeu de Frontó.

La veritat és que no m’ho esperava quan vaig començar la meua carrera esportiva. Sabia que era un gran jugador de frontó, però guanyar cinc títols amb 25 anys és una cosa que mai esperes. Estic molt content per la feina feta i de tot el treball d’estos anys.

Què et pareix el malnom del ‘rei del frontó’?

Ser el millor m’ompli d’orgull. Sé que el frontó no és una modalitat professional, però jo valore molt este trofeu perquè estan els millors. Et reconforta. És especial. Ara vull millorar en l’escala i corda.

Palmarés

Has igualat a Puchol II i Álvaro i estàs al cim del palmarés. Era un objectiu en la teua carrera? Per què fas tan fàcil jugar a frontó?

Són uns referents històrics, un en actiu que està dominant i l’altre que ho va fer al trinquet. Arribar a cinc títols és un gran número i mai pensava que els podria igualar. No sabia ni quants títols tenien ells. Jo vull guanyar tots els campionats. Entenc que en criar-me en un frontó, doncs tinc més facilitat per a competir. És el meu territori. Puc intuir on va la pilota i per algun motiu sem dona millor. Tant de bo passara igual en l’escala i corda. Ací és més complicat perquè els rivals s’han criat al trinquet, encara que també jo.

Condicions tècniques

Les teues condicions tècniques també t’afavoreixen en un frontó. Domines les dues mans, però no sabem si ets esquerrà o dretà.

Jugar amb les dues mans és un plus més que al trinquet. El tanteig en el frontó el trobem de sovint en la muralla i, on altres pateixen, jo tinc el meu braç esquerre. No puc pegar-li per dalt per la lesió que tinc, però de palma em defenc molt bé. Si la tinc bona, puc atacar o allargar-la. Soc dretà, però des de menut es va fer recalcament en colpejar en les dues mans i quan entrenes un colp, ja que t’especialitzes. Mon pare tenia eixa idea i ara tinc eixe avantatge, tant en frontó com a qualsevol modalitat.

Lesió

Eixa lesió que et llastra al trinquet, en frontó no és tan determinant.

És un fre menor. És un joc indirecte i tens més temps de reacció. Veus la pilota millor. En frontó pots ser defensiu i la feina condeix igual que a la resta. En trinquet és un joc més agressiu. Has d’atacar i pegar perquè si no els altres peguen més que tu. De tota la nòmina crec que el que menys pega soc jo, i això que crec que tinc potència al colp. Les condicions són diferents de les meues i jo m’adapte millor a les tres parets.

Clau de la final

Tenint en compte eixe joc defensiu, la inspiració de Francés al capdavant va ser clau per guanyar la final.

Pense que vaig fer una partida seria, al meu nivell. Ens vam trobar a un Francés que rematava el tant com si haguera jugat tota la vida, a més de treure a muntó. Jo apretava i ell acabava, vam formar una gran parella.

undefined

Tenies eixa pena d’haver perdut la final de l’any passat?

Quan arriba una final, tota la setmana li la dedique de manera exclusiva, tant mental, com física. El 2022 no va ser el meu millor any, però enguany he recuperat sensacions, tant en frontó, com al trinquet, encara que estes últimes podien haver sigut amb resultats més bons. No obstant això, estic content perquè la pilota m’ix de la mà i em sent millor. Els resultats han d’arribar a força de treballar. En frontó he recuperat el meu nivell de sempre i m’he trobat dominador.

Queden molts anys al davant perquè marques una època al frontó.

Si tot va bé, espere guanyar algun més. Sempre que estiga en estes condicions superaré la marca de cinc i la majoria d’anys que jugue puc sumar més títols. Tanmateix, jo no pense en això. Vull gaudir i tindre el meu nivell. El meu objectiu no és marcar una època al frontó. Si ho faig, benvingut siga, però no m’obsessione en els números.