Gattuso, no deixes que passe de nou

Estic decebut. Des que vaig eixir de Mestalla, no pare de pegar-li voltes a l’empat contra l’Elx. Una sensació recurrent en les últimes temporades. Vas guanyant i, de sobte, volen dos punts valuosos per a quan arribe el mes de maig. Ara és una anècdota. Una lliçó per a aprendre. L’equip continua xopant-se de la tàctica ‘gattusiana’. I és que el tècnic italià té raó. Europa no és l’objectiu. Els peus a terra. Els valencianistes podem il·lusionar-nos, però la realitat és la mostrada en la jornada passada. Ho vam viure a Cornellà, quasi passa al Sadar i davant els ilicitans es va confirmar. Sempre que no vaja tot de cara, les segones parts pesaran.

No passa res per admetre-ho. Hi ha brots verds que ens fan creure. Sobretot l’estrena d’un Cavani que ja marca la diferència al capdavant. Va eixir Hugo Duro i al minut 63 la va tindre. Una rematada de cap que se’n va anar per dalt. Dins meua es va activar l’alarma. «Hem de tancar este partit», li vaig comentar al meu amic Raúl. Abans ho dic, abans ocorre. Minut 65 i Pere Milla va tornar a perforar la xarxa de Mamardashvili. Una mufa que em va fer acatxar el cap fins que vaig arribar al cotxe. No estava a soles. Veies els rostres de cada aficionat i no hi havia eixa llum de satisfacció. Tots volíem guanyar. Tots volíem encadenar dos triomfs. Tots volíem somiar amb Europa.

Està bé, no estem a l’altura dels equips Champions, però no ens podem rendir. Hem de ser aquell equip que pressione als set habituals als llocs europeus en les darreres temporades. Més si cap, quan el Sevilla pareix que hi haja patinat en l’enèsim projecte de Monchi i guardes cinc punts d’avantatge. Esperar l’errada i estar aquí. Per això, Mestalla és clau. No per l’ambient que es genera a la grada, sinó per mantenir una estabilitat. Tindre una regularitat en la competició on més premia.

La temporada anterior se’m va marcar a foc una frase de Cheryshev. «Bordalás ens ha dit que les lligues es guanyen a casa», va declarar el rus. Era utòpic, però per dins sem va dibuixar un somriure de què el València CF podia deixar arrere les penúries i mirar més enllà. Eixe mateix any, Mestalla va quedar-se a un pas d’obrir el 2022 en llocs de Champions. L’Espanyol et va remuntar un 1-0 i, a partir d’ací, va vindre una irregularitat lliguera que va esfumar les il·lusions en les jornades que envoltaren la final de la Copa del Rei.

Gattuso, no deixes que passe de nou. Saps quin és el planter i avisares en la prèvia. «Ho tenim tot per a perdre, i si no tenim ànima, sang, se’ns complicarà. El jugador ha de pensar que hi ha una copa al mig del camp. Sense eixa mentalitat és impossible», va confessar l’entrenador i es va demostrar. Dos punts que s’escaparen i que podien haver sigut més si no és per l’injust gol anul·lat a l’Elx. Confiem en el creixement de l’equip. Que no es torne a relaxar, perquè el blanc-i-negre vol somiar i no rememorar els recents temps passats.

Suscríbete para seguir leyendo