Us heu divertit?

El València CF viu altre estiu de la marmota. Dia 31 d’agost i falten peces per onsevulla. El valencianisme renega, però ha acatxat el cap. Les últimes notícies són que com a molt vindrà un davanter centre o ni això. Tal volta la posició que més coixeja hui en dia, però la realitat, com es va veure davant Osasuna, és que este equip continua foradat a cada línia mentre parlen de sostenibilitat. És el compte de mai acabar i a mi només em ve una cosa a la ment: La revolució del valencianisme.

Mestalla continua estèril enfront d’un mercat de fitxatges estrambòtic. Demà conclou el període d’inscripcions i no hi ha aparença ni d’una operació d’última hora de Mendes. Eixe comodí ja no és vàlid per a Peter Lim. De veres, per què este home vol tindre un club de futbol?

El dia de la presentació pareixia que el valencianisme recobrava eixe esperit crític del final de la temporada anterior, però les victòries de les primeres jornades han atordit la rebel·lió que estava en marxa. La grada és tíbia davant l’ofensa dels dirigents. El minut 19 queda en l’oblit. És com una tempesta d’estiu. Ràpida, sorollosa, però després arriba la calma.

Òbviament, cal estar amb Baraja i els futbolistes. Ells no mereixen crítica. Podria dir que la major part del valencianisme està content del que veu i és una gran notícia. Treure els 40 punts com més prompte millor és primordial, perquè és un misteri com estarem en la jornada 38. Meriton ha convertit el València CF en un equip de baix i no vol resoldre-ho. No conte res nou, encara que mai ve malament recordar-ho.

Ara demane una reflexió. Si Baraja ha estat capaç d’aconseguir un equip pràctic i bregador amb el poc que disposa, us imagineu amb cinc noms més? Imagineu que duen un central titular que sacsege la comoditat amb la qual viuen Cenk i Paulista, tenint a Mosquera per darrere. Penseu en un ‘6’ que no fora Diakhaby. Continue creient que este invent del Pipo, no és més que un senyal d’alarma per a indicar les febleses del planter. Un extrem, per no dir dos, que deixen a Fran Pérez seguir el curs habitual d’un jugador que li tocava guanyar minuts cedit a l’Elx. Arrodonint amb el davanter abans nomenat.

La tardança en els pagaments de Canós i Amallah són vergonyosos. Pepelu dona fruits, però s’ha pagat el valor de la clàusula per un jugador de Segona Divisió en un Llevant en urgències. Negociació de primària. Per no parlar dels cinc milions de Cenk, que t’han costat acomiadar-te de Rafa Mir per allargar la temptativa fins a cremar al Sevilla. Respecte al planter de l’any passat, 9 baixes i Castillejo per 3 altes. Planificació per a dimitir.

Amb tot açò, el meu cap no para de recordar-me la pel·lícula de Gladiator. Quan Máximo s’estrena en l’arena, guanya el seu primer combat i crida al públic: «Us heu divertit? Us heu divertit? No heu vingut a això?». Doncs això. Despertem-nos.

Suscríbete para seguir leyendo