Moltó, Tonet IV i Marc guanyen una final d’autèntics Mestres

Llarga, intensa, equilibrada i emocionant va resultar ahir la fina del Trofeu Mestres en la modalitat de raspall. Així les coses, va ser una magnífica cloenda al trinquet del Genovés amb victòria per a Moltó, Tonet IV i Marc davant Vercher, Lorja i Ricardet pel resultat de 30-25.

Si la filosofia del torneig és reconéixer la trajectòria dels millors professionals de l’any, els sis finalistes van deixar clar que la seua convocatòria ha estat totalment merescuda. Inclús Marc, que encara està en procés d’aconseguir la condició de figura i que va entrar com premi per proclamar-se campió de la Copa2. Bé és cert que el jove d’Alcàntera de Xuquer va entrar prou menys en joc que els seus companys, però quan va intervenir, per a acabar quinzes o cobrir l’escala, va estar al nivell dels dos monstres que tenia darrere.

Al rest, i continuant amb la terna vencedora, Moltó va ser el de las grans ocasions, el pilotari que ha ostentat el número u fins a la irrupció de Tonet IV. El de Barxeta va traure molt i es va mostrar molt contundent en la seua parcel·la per a anotar o llevar-li la pilota a les puntes de llança rivals.

I amb Tonet IV solament cal dir que la seua actuació va ser la del número u que és. El del Genovés va acaparar la majoria del joc, be parant pilotes i rematant-les, i quasi sempre amb potència i eficàcia.

En el bàndol contrari, Vercher va ser el líder i el guia de l’equip. El de Piles va manar la feina als seus companys, va ser decisiu amb la treta i des del rest va pegar fortíssim per a obligar a Tonet IV endarrerir la seua posició o simplement que no poguera jugar la pilota.

Lorja, per part seua, no va tindre massa presència en l’anotació, però no perquè desaprofitara les oportunitats sinó perquè els rivals van saber evitar-lo a la perfecció. Això sí, el d’Alzira va destacar prou en la faceta defensiva.

Molt destacat va estar també Ricardet, en el seu cas en la definició, tasca en la qual probablement és el millor de l’actualitat pel que respecta als punters.

Partida Dauera

La partida va ser dauera i sempre va sumar l’equip que va disposar del traure.

Al principi es van tancar els jocs amb autoritat, però després del 15-10 favorable al trio de Moltó, que va guanyar la reballada, els intercanvis van ser cada vegada més habituals i llargs, de manera que inclús hi hagué algun val per a anotar des del rest, encara que cap equip el va concretar.