Trofeu Llosa de Ranes: la joventut recupera el domini des del rest

El trinquet de Castelló de Rugat va obrir ahir la segona edició del Trofeu de La Llosa de Ranes, que es disputa en la modalitat de raspall, per a descobrir a les parelles finalistes que es jugaran el títol el pròxim dissabte a la localitat de la Costera. Iván i Canari es batran amb Salelles II i Brisca després que s’imposaren en les semifinals d’ahir. Unes partides on els joves valors en la posició de rests recuperaren el protagonisme perdut en la Copa, la qual precisament van competir els dos mitgers classificats per a la final de La Llosa de Ranes.

Després que la final de la Copa de raspall, la veterania cobrara els noms contendents, Salelles II i Iván s’exhibiren per a demostrar que la joventut encara continua amb molt a dir en la modalitat de la raspada.

Primer va ser el torn per a la victòria d’Iván i Canari. El 25 a 5 davant Marrahí i Seve va ser producte d’una compenetració perfecta entre els vencedors. Després de perdre el tanteig inicial i de quasi caure en el segon, els blaus es referen a base de treball i confiança. Canari no deixava espais en les ofensives rivals, i quan la pilota passava, Iván es mostrava segur per desafiar a Marrahí amb intercanvis que creuaven la canxa. Per la seua part, els rojos no van aprofitar les seues oportunitats i això els va condemnar, encara que cal dir que la fortuna no va estar amb ells, sobretot amb Seve, que disparava una vegada darrere l’altra a una galeria que li escopia les pilotes a les lloses.

La segona semifinal va estar més disputada, tot i que va haver-hi tres fases diferenciades. Salelles II i Brisca van guanyar a Ian i Tonet IV per 25 a 15, encara que van patir més del que pareixia al començament.

I és que la parella d’Oliva va arrasar en els compassos inicials amb 15 per cap que presagiava altre final. L’estat de forma del campió de la Copa, Brisca, és indiscutible. Per baix i per dalt. En atac i en defensa. És complicat fer-li un quinze al mitger i que ell no faça mal als contrincants. A més, Salelles II va treure la millor versió. Un desplegament de colps que creuaven el trinquet perquè la pilota no tornara a jugar-se. Des del dau, els blaus també arraconaven als rojos i això es traduïa en el fet que Tonet IV no entrava en joc. Tot això va canviar quan Ian va agafar el ritme adequat. El seu mitger va començar a dominar com acostuma i es va igualar a 15. Salelles II havia acusat el desgast físic de l’inici, però una vegada va respirar, va recuperar sensacions i va formar bona dupla amb Brisca per a emportar-se els dos jocs finals.