La quarta final consecutiva de Tonet en l'Individual de raspall

El Campionat Individual - Trofeu President de la Generalitat en la modalitat de raspall espera ja la final del pròxim dissabte al trinquet de Xeraco. Des del divendres es coneixia que Iván serà un dels aspirants i ahir es va esdevindre la classificació, per quarta temporada consecutiva, del gran dominador del torneig i de la modalitat, Tonet IV.

El mitger del Genovés es va guanyar la passada en superar Vicent per 25-5 en la semifinal disputada al trinquet de Castelló de Rugat, que es va omplir. L’actuació del campió va ser una de les típiques seues, o siga molt bona. I la del rest de Xeraco també, tot i el folgat marcador en contra.

La partida

Vicent va fer el primer joc al rest a força de restades perfectes davant canonades molt ben executades a la seua esquerra i aprofitant les poques oportunitats de pegar que li va concedir Tonet IV.

I si bo va ser el parcial inicial, excepcional va resultar el següent, amb els dos contendents intercanviant pilotades, sempre fortes i amb criteri, durant vora vint minuts. Vicent va disposar de val i 15 per a fer el segon joc, però Tonet IV el va tombar. A continuació, una altra vegada val per a Vicent, que novament neutralitzava Tonet IV. I finalment sumava el del Genovés per a igualar a 5 en el marcador en la cinquena oportunitat de val; ovació a tots dos pilotaris per l’esforç i la bellesa d’eixe joc.

A partir d’ací, Tonet IV va començar a apoderar-se de la semifinal. A poc a poc, però de manera constant, el defensor del títol va imposar la seua pegada més forta a un batallador Vicent, que va concedir la derrota amb molta dignitat.   

Iván guanya i avisa a l’altre finalista

Feia temps, des de la seua etapa de Juvenil, que Iván apuntava maneres i es postulava com a un futurible finalista del Campionat Individual - Trofeu President de la Generalitat de raspall. Doncs no s’ha fet molt d’esperar el pilotari d’Ontinyent, que amb només vint-i-un anys s’ha guanyat el dret de jugar pel títol més emblemàtic de la pilota professional. A més ho ha fet obrint la porta gran jornada rere jornada i partida rere partida. L’última, la semifinal davant Marrahí al trinquet del Genovés que va guanyar pel tanteig de 25-0.

El resultat tal vegada és un poc exagerat i injust pel que respecta a Marrahí, que va fer mérits per a sumar algun joc i va plantejar batalla, però del que no hi ha discussió és que Iván va signar una altra gran actuació de manual.

El d’Ontinyent va ser molt metòdic al dau, traient sempre a l’esquerra de Marrahí i avançant metres en absolutament tots els jocs llevant el definitiu, en el qual va esperar la rematada més endarrerit. Però, en tots els anteriors, va ser traure i fer-se avant per a castigar sense parar a Marrahí, que es defensava amb criteri i fins i tot feia quinzes quan Iván s’encantava un poc. Així i tot, el de Castelló no va disposar de val en cap parcial al rest, encara que va tombar uns quants.

Quan la treta va correspondre a Marrahí, Iván va fer una demostració de poders i de recursos. També de velocitat, per a desplaçar-se de la muralla a l’escala i viceversa. Però sobretot va saber tornar la pilota de totes les maneres fins que Marrahí es va enganyar en alguna rematada o simplement li va deixar una oportunitat de tirar-li-la per damunt o directament a la llotgeta o la galeria.

En definitiva, Iván va ser un rellotge de precisió amb els components perfectament engranats i engreixats, que a més va saber jugar a un excel·lent rival que arribava a la seua enèsima semifinal disparat de forma, de moral i de ganes.

Per això cal fer també un esment especial a Marrahí. I és que la pilota necessita jugadors que connecten tant com ell amb el públic. I en veritat es va meréixer caure amb un resultat més digne, perquè molt digna va ser la seua actuació davant Iván. Va traure, va fer quinzes directes, va restar amb esquerres miraculoses i es va encarar a la galeria, però enfront hi havia un rival en estat de gràcia que va impedir que el brau jugador de Castelló accedira a la seua quarta final i que estiguera en disposició d’aconseguir el segon títol individual.

Especial va ser també l’ambient que es va viure al trinquet del Genovés, en bona part propiciat per actituds com la del Club de Pilota de Piles, que juntament amb la Fundació per la Pilota va decidir no fer partida ahir per a no dividir a l’afició.

La final esperada

Encara que en són moltes les vegades que els pronòstics no es compleixen en l’esport, i més encara en la pilota, la final del pròxim dissabte al trinquet de Xeraco és l’esperada, la que es presentava com a més probable abans de començar la competició tenint en compte el moment de forma dels participants.

La presència de Tonet IV es donava com a pràcticament segura. Cert és que tots podem tindre un mal dia, o tal vegada podria haver tombat els pronòstics alguna lesió o molèstia física important; però, en condicions normals, el tres vegades campió havia d’estar en la partida definitiva perquè veritablement continua sent el número u del raspall professional. I és que la supremacia de Tonet IV va més enllà del mà a mà i el del Genovés és el que més juga de tots en qualsevol circumstància.

A partir d’ací, els habituals del trinquet sabien que Iván era qui tenia més possibilitats de qüestionar l’hegemonia de Tonet IV en la final i no s’han enganyat.

I és que el d’Ontinyent està mostrant una progressió imparable. Amb vint-i-un anys, cada temporada consolida un poc més la seua condició de primera figura. Sobretot jugant, que és el que es queda en la retina dels aficionats, però també pel que fa als títols: primer va guanyar la Copa, enguany ha aconseguit la Lliga i ara es troba en la seua primera final Individual.