Finals de dues cares del Trofeu Mixt Masymas a Pedreguer

Hi ha una jornada a l’any, que el trinquet de Pedreguer acull la millor pilota en ambdues modalitats. Les finals del Trofeu Mixt Masymas agrupa al raspall i a l’escala i corda en un mateix recinte i dissabte es va completar la setena edició amb dues partides de diferent desenvolupament.

El primer torn va ser per al raspall. Salelles II i Brisca van obtenir el títol d’una manera més junta. Un resultat de 25 per 20 sobre Badenes i Seve. A continuació, Francés i Tomás II es van proclamar campions en escala i corda. A diferència de la final anterior, esta partida es va definir amb un inici fulgurant dels vencedors. Amb tot açò, el marcador va concloure amb 60-35 davant Giner i Conillet.

Raspall

La final en raspall podia haver acabat per a qualsevol costat. Salelles II iBrisca van saber superar una situació adversa que fàcilment haguera suposat la derrota. El marcador era a favor de Badenes i Seve. Un 20 per 15 que sumat a les tres oportunitats amb val les quals van disposar, deixava la partida quasi sentenciada. No obstant això, Salelles II i Brisca van tirar de raça per a capgirar-ho des del rest.

Així es va igualar a 20 i la final va acabar definint-se des del dau. Un joc espectacular on Salelles II i Brisca van completar la victòria en la segona oportunitat que van tindre a la mà.

Un final que era el colofó d’una partida que no va tindre un clar dominador al llarg del duel. I és que Salelles IIi Brisca van ser els primers a ficar-se per davant. Després van ser Badenes i Seve. I així dues vegades més fins al triomf final.

Una partida on des del dau s’imposaren les tretes i on els mitgers van ser carregadors quan la tenien bona.

Escala i corda

Més distesa va ser la victòria de Francés i Tomás II. Només cal esmentar que els campions van arribar a ficar-se amb un 50 per 20 a favor.

Tomás II va ser el factor diferencial perquè va situar-se molt bé sobre la canxa. L’altura del mitger feia que fora molt difícil de superar per dalt, però és que quan això ocorria, per darrere estava Francés. El rest tallava la corda amb facilitat i això era un martiri per a Giner i Conillet, perquè no trobaven un forat per on fer mal.

A més, Giner i Conillet van pecar de no tancar quinzes definitius, sobretot quan disposaren de val. Els rojos no trobaven la llotgeta i la seua reacció va ser quan la pilota va començar a entrar. No obstant això, ja era tard. Francés i Tomás II tenien controlat el duel i la reacció de Giner i Conillet només va servir per a fer més gran la partida en honor als aficionats presents.