A Elx, amb tot

El València CF no és de Segona Divisió. Almenys, fins que les matemàtiques sentencien. Em costa molt dir-ho i, verdaderament, no sé si realment m’ho crec, però valencianistes, no ens rendirem abans d’hora. No donem eixa alegria a Meriton. Fins ara, el camí ha estat tortuós. El descens va ser el primer que sem va vindre al cap amb el gol de Badé. La polèmica amb del Cerro Grande va ser un miratge per oblidar-me, però Suso va sacsejar-me de nou per a enfonsar-me més si cap, com imagine que a qualsevol de vosaltres. Una nit quasi sense dormir. No veure llum en el futur més proper, però amb el pas dels dies s’apropa l’Elx. Una nova oportunitat de creure. Perquè sí, està fotut. Més negre que el cor de Peter Lim. Per damunt de tot açò, queda l’escut i el valencianisme no el deixarà caure. A Elx, amb tot.

Així ho manifesten les 1.350 entrades disponibles que van volar en quasi res. Tretze autobusos que donaran color i alé al Martínez Valero. També la gran quantitat de gent que s’ha mobilitzat per xarxes socials per acompanyar al seu equip en el moment més difícil. Demostració que el valencianisme no és ni molt menys el meninfotisme de gran part de la tribuna de Mestalla. S’esperen més de 4.000 blanc-i-negres i no és fàcil, però els fets ací estan.

Jo també em vaig quedar amb un pam de nas quan les entrades per a Almeria s’esgotaren en un tres i no res. Volia estar amb els meus. Patint, gaudint, com fera falta. La derrota a terres dels ‘indálicos’ em va regirar tot per dins. Una sensació que em va esvair la idea de viatjar a Elx, però la resposta de la gent em dona esperança. També la solidaritat i fraternització que manifesten els companys il·licitans. Desitjos de bona voluntat d’un club germà.

Un optimisme que podria veure’s trastocat davant la situació mèdica que arrossega el planter, encara que el que és un problema, cal veure-ho com una nova oportunitat. No és la millor idea fugir del foc amb efectius forjats a Paterna, però les lesions i absències a Elx obren la porta a Javi Guerra, Fran Pérez i companyia. Si els nanos saben conviure enmig d’este clima de tensió, guanyarem futur, estiga on estiga el club. Una revolució obligada i a l’hora necessària.

L’últim bon paper del València Mestalla va ser el de la generació de Lato i Soler. Aquella eliminatòria on es va perdre l’ascens amb l’Albacete va suposar un entusiasme que es prolongaria en els majors amb la construcció de l’últim València exitós. Ara, el filial marxa pel camí d’una nova fase d’ascens i no cal desaprofitar esta fornada. Més encara davant el solar que pot suposar el planter amb el mercat vinent en mans de Corona com a titella de Lim. Els tres punts a Elx són transcendentals per a sobreviure, però també les conseqüències que es derivaran de la gespa del Martínez Valero.

Suscríbete para seguir leyendo