"Hem començat el camí perquè la UNESCO reconega el joc de pilota a mà com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat"

Habitual dels trinquets com a un aficionat més, Juan Antonio Ureña Salcedo ha hagut de canviar l’escala per la llotja d’autoritats per la seua condició de president de la Fundació per la Pilota Valenciana, càrrec que ocupa des del desembre de l’any passat. Hui, en representació de l’entitat que gestiona l’àmbit professional de la pilota, analitza el moment de l’esport propi dels valencians.

Fa uns mesos que ocupa el càrrec de president de la Fundació per la Pilota Valenciana. Què creu que pot aportar i quin és el full de ruta que s’ha marcat?

M’agradaria dur la pilota professional a tots els racons del territori; que tots els que viuen ací, així com tots els que venen a visitar-nos, la conegueren com a part inherent de la nostra cultura. M’agradaria que els nostres pilotaris foren un referent esportiu dels xiquets en tots els pobles i ciutats de la Comunitat. Per a aconseguir això hem de consolidar lligams amb administracions i empreses, i intentar fer-ne de nous. A més a més, voldríem potenciar el vessant cultural i, en este aspecte, hem començat el camí perquè la UNESCO reconega el joc de pilota a mà com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i estic convençut tindrem la col·laboració de la Generalitat i inclús de l’Estat.

En quin moment es troba la pilota professional?

Està millor que fa quatre anys. La situació dels jugadors no té res a veure amb la d’abans de la creació de la Fundació. Ara tenen contracte que es revisa o renova anualment i tots els drets inherents a la condició d’esportistes professionals. La pilota professional té gran presència als mitjans de comunicació i el públic va en augment a les partides dels nostres campionats.

La pilota professional té gran presència als mitjans de comunicació i el públic va en augment a les partides dels nostres campionats

Què ha suposat per a la pilota la creació de la Fundació?

La Fundació ha suposat un canvi radical de model. Abans, tot girava al voltant de la figura del trinqueter, que llogava els jugadors. Hui prima el caràcter esportiu, de l’espectacle per als aficionats i la figura principal en tots els sentits és el jugador.

Com valoraria els quatre anys de funcionament de l’entitat?

L’única valoració que es pot fer és molt positiva. Evidentment és millorable, però la plantilla és superior a la que inicialment es pensava que es podria tindre i no solament en escala i corda, sinó també en raspall. La previsió, a més a més, és anar incrementant el nombre de jugadors joves i de les competicions que per a ells organitza la Fundació, així com anar introduint a les dones, que així ho desitgen, en el món professional.

Què destacaria com a principal assoliment durant este temps?

Que siga el jugador la figura principal del nostre esport, que tinga una estabilitat, que tinga la consideració deguda a tot esportista d’elit, a més de la consolidació de la nostra entitat inclús tenint una pandèmia pel mig i una situació econòmica i social molt complicada.

L’Estat ha fet el primer pas per a reconéixer la pilota com a esport professional. El pilotari és en veritat un esportista professional?

Els pilotaris de hui, amb independència de l’Estat, són esportistes del més alt nivell. Podrà sorprendre a algú, però la majoria compten amb equips de preparadors, fisioterapeutes, etc. Es cuiden com a esportistes que són i nosaltres, des de la Fundació, mirem perquè tinguen totes les facilitats possibles per dur-lo a terme.  

Els pilotaris de hui, amb independència de l’Estat, són esportistes del més alt nivell

D’on li ve a un reputat jurista l’afició per la pilota?

La pilota sempre ha estat en la meua vida. Mon pare és conegut com a un gran aficionat i jo he jugat pràcticament cada dia al frontó del Puig i també a galotxa. Inclús en l’etapa acadèmica més intensa de la meua vida, on he passat molt de temps a París, en les dues primeres setmanes ja coneixia els dos frontons bascos i el trinquet francés en actiu. Hui continue insuflant eixa passió per la pilota en els meus xiquets.

Quan i perquè decideix vincular-se de manera activa amb l’esport de la pilota, primer com a membre de la Comissió Executiva i ara com a president de la Fundació?

La possibilitat de participar activament en la Fundació arriba en el moment ideal. Després d’anys d’estudi en diferents universitats, d’ocupar càrrecs com la direcció del departament o d’exercir com a advocat i advocat de l’Estat, m’oferiren entrar i vaig sentir que era el moment d’aportar alguna cosa a la pilota valenciana.

En els últims temps s’han produït desacords amb la Federació de Pilota Valenciana? Per què hi ha hagut esta manca de sintonia i com són en l’actualitat les relacions entre ambdues entitats?

Tinc la impressió que la Federació no sempre s’alegra de l’èxit de la Fundació, encara que és la Federació la màxima beneficaria d’este èxit, perquè els xiquets i xiquetes tenen en els nostres jugadors el millor referent. La pilota, que és el millor esport del món, està per damunt de la Federació i de la Fundació i mereix tots els esforços per a anar endavant sense perdre el temps en disputes estèrils.

Tinc la impressió que la Federació no sempre s’alegra de l’èxit de la Fundació, encara que és la Federació la màxima beneficaria d’este èxit

El raspall femení ha estat un d’eixos punts de conflicte. Quina és la previsió de la Fundació respecte a la professionalització de la pilota femenina?

La nostra idea és començar el camí de l’autèntica professionalització de les dones. Este és un objectiu que ve de lluny i que esperem assolir enguany amb els primers campionats femenins organitzats per la Fundació.

La nostra idea és començar el camí de l’autèntica professionalització de les dones

A més de jurista i aficionat a la pilota, s’ha estrenat com a investigador amb motiu de la reedició del llibre ‘El joc de pilota a València’, on aporta un estudi introductori. Què s’ha trobat en estes investigacions?

He descobert material del joc de pilota a mà, com a mínim per a fer un altre llibre. Tinc pensat dedicar tot l’estiu per a avançar estes investigacions, que sincerament em produeixen un gran plaer intel·lectual, com li ocorria a Almela, autor del llibre que nomena.

Recentment s’ha disputat el Mundial de Pilota a Alzira. La Selecció Valenciana masculina ha estat composta en la seua gran majoria per jugadors professionals, però en l’àmbit de la pilota s’ha generat un debat per l’absència de Lluís De la Vega per la seua condició de primera figura, polivalent i gran dominador del frontó valencià, modalitat en la qual vam quedar tercers. Què pot dir al respecte?

La Fundació ha cedit a tots els jugadors que li demanaren per al Mundial i inclús vam parar els nostres campionats de raspall i escala i corda. Tots sabem que Lluís De la Vega és el número u del frontó valencià. Vaig trobar a faltar, no solament a Lluís jugant a frontó, sinó que a tots els participants de les diferents parts del món se’ls convidara a veure una exhibició professional de raspall, i una altra d’escala i corda perquè conegueren realment quines són les nostres altres modalitats.

La Fundació ha cedit a tots els jugadors que li demanaren per al Mundial