Ni pipes, ni fitxatges, ni televisió

Estiu. La primavera del futbol on els equips floregen en una il·lusionant temporada. Els resultats dels anys anteriors queden en l’oblit amb l’esperança de millorar. Somiar és gratis, però amb el València CF és una calamitat rere altra. Són tres pretemporades on la inversió és ínfima i un no pot fer més que arronsar els muscles. Ja no sols per la matèria de fixatges, sinó per l’evolució del que abans era un període de seducció i ara és de rebuig.

Quin malson és Meriton. Veig una conformitat estesa que només calen quatre fixatges. És obvi que no. Falten un fum i encara seran pocs. Diakhaby de ‘6’ és un senyal d’auxili i no una ocurrència tàctica del Pipo. Ho veiem tots, però ja estem resabuts del capítol final. Allargar l’agonia de contractacions fins que volen i el mag Mendes es trega les sobres de la cistella. Que no us enganyen. La realitat és que s’ha pagat la clàusula per un jugador de Segona divisió i s’ha comprat un suplent amb sobrepreu. Planificació d’un equip amb un horitzó de fantasmes recents. Tant de bo els xiquets resolguen la papereta amb punts de primeres per a no recordar-se del mercat quan vinguen mal dades.

Mentrestant, les notícies són les pipes. És al·lucinant la cabuda que se li dona a esta informació. En el poliesportiu del poble fa més d’una dècada que no es poden menjar fruits secs amb corfa. D’acord i prou. No és necessari un debat sobre este tema quan el València continua dessagnant-se a poc a poc amb l’excusa del ‘Fair Play Financer’. En cas de vendre a Mamardashvili, creieu que es reinvertirà el benefici net en les peces que calen? Tot mentides.

Hui el focus estarà a la visita de la Geperudeta, quan ahir es va jugar un partit de pretemporada que els valencianistes no vam poder veure. Qui m’ho diria fa uns anys. No hi havia res millor a l’estiu que veure el Tour de França i que el València em recarregara la bateria amb optimisme d’alta muntanya. Almenys, Pogačar i Vingegaard no m’han fallat. No així el València.

La pretemporada és una paradoxa pensant en l’aficionat. Odie el futbol modern del qual Meriton trau partit. No sé quina és l’excusa perquè els amistosos estivals siguen a porta tancada i, fins i tot, sense emissió. Com si Baraja diu que vol treballar en tranquil·litat. Què més dona que fos un entrenament qualificat? Vull veure al meu equip en estiu. Cada minut genera valencianisme. La quantitat de nanos i nanes que estan descobrint ara mateix el futbol. Recordeu eixa sensació? Seguts amb el pare i el iaio. Suscitant desitjos d’estrenar-se a la grada de Mestalla en aquelles presentacions que engalipaven i reclutaven per a tota la vida. Herència transferida. El verdader ADN. Oportunitat perduda contra el Nàstic.

Suscríbete para seguir leyendo