El valencianisme ha votat per quedar-se a casa

L’última setmana s’ha generat un corrent d’opinió que m’ha esbossat un somriure. Entre el valencianisme creix l’opció de no traslladar-se des del verdader Mestalla, fins a les ruïnes de l’avinguda de les Corts Valencianes. Després del partit contra l’Atlètic de Madrid és per a reflexionar-ho. La victòria va començar des de la grada. L’equip es va contagiar de l’esperit dels aficionats. La Curva Nord va ajudar més que mai perquè la resta de sectors s’involucraren en l’animació. Com la darrera vegada que es va véncer als matalassers el 2014. Un cúmul de circumstàncies que amb el plantejament de Baraja, va ser conseqüència de la intimidació als de Simeone i que el planter blanc i negre erigira en gegants.

Opinions de tots els colors als mitjans de València, però en gran majoria, els valencianistes ho tenen clar. Només cal veure l’enquesta de Superdeporte. Al voltant del 60% prefereix invertir per a reformar l’històric Mestalla. El valencianisme ha votat per quedar-se a casa. Són quasi 15 anys d’inactivitat a les obres del que anava a ser el nou estadi. Un somni megalòman dels polítics d’aleshores. El València CF és del barri d’Algirós i tractar de trencar-ho és trair la història del club i de la ciutat.

És un pensament que sempre m’ha rondat la ment, però pensava que era una opinió impopular. Així ho vaig reflectir en este mateix diari el mes de desembre de l’any passat. No és qüestió de nostàlgia, ni de sentimentalisme. És qüestió de saber d’on venim i de no perdre el que més ens diferencia de la resta.

Les grades empinades de Mestalla enfondeixen terror als rivals. El millor exemple va ser el dissabte passat. Són 45.000 ànimes espentant. Un vertigen únic per a tindre un jugador més sobre el camp. Segon millor estadi del món pel diari britànic ‘The Telegraph’ l’any 2016. Només per normativa, tot això es perdria amb una nova construcció.

Els nous estadis s’allunyen de la gespa. Les graderies són ovals. Naus impersonals on l’ambient escapa en pro del benefici econòmic amb per comoditat i multitud. No vull estar confortable. Vull véncer i Mestalla guanya partits. És un dels estadis que més influeixen i es vol tirar avall. Vell, però nostre. Immortal.

A tot açò cal sumar-li la situació de la societat. La gent està tan habituada a la litúrgia de Mestalla que no abandona, tot i el càstig amb la gestió de Meriton. Un trasllat d’este calibre deu vindre acompanyat d’un moment esportiu òptim per al mateix. L’hàbit és anar a Mestalla i canviar-ho és un perill.

Els polítics ho tenen en la mà. Són ells els que decidiran el futur del club. Ara ja no hi ha eleccions i qualsevol decisió s’ha de prendre des del consens amb el valencianisme. Han de saber on estan. No controle qüestions judicials com la prescripció de la il·legalitat de les grades de Mestalla, però la solució només és política. És inviable l’acord amb els veïns? Ja ho va dir Sid Lowe, corresponsal de ‘The Guardian’, “el millor que li pot passar al València, és que no se’n vaja de Mestalla”.

Suscríbete para seguir leyendo