Tonet IV: «No soc un jugador de centrar-me en un campionat»

Tonet IV contagia amor per la pilota. Amb dos Individuals en dues participacions, el del Genovés comença a marcar una era en el raspall i els seus veïns ho saben. És per això que el mitger va rebre ahir un homenatge dels seus veïns i amics, del seu poble. 

La primera partida després de l’Individual a casa.

He tingut pressió (bromeja). En el meu poble sempre vull que la gent se’n vaja contenta. No sé si mereixia este homenatge per davant d’altres jugadors, però si han decidit fer-me’l, és perquè estan feliços amb mi.

Ha sigut un tribut pel títol d’enguany i el de l’edició passada que no es va poder celebrar per les mesures sanitàries. Ets un pilotari dels que arrossega masses als trinquets.

Crec que la gent gaudeix del meu joc i jo done tot el que tinc. No soc conscient dels aficionats que venen a veure’m. Tinc molts propers als que els agrada la pilota i això es nota a les finals. Al Genovés, quasi tots han tocat un trinquet i quan hi ha una partida important sempre es desplacen.

Què significa per a tu El Genovés?

No sabria dir-teu (riu). Si no haguera sigut d’ací, probablement no seria pilotari. No elegiria cap poble millor. No el canvie per res. Adore la gent, el poble i la seua tranquil·litat.

Vista la reacció de la gent, t’adones del que va suposar la teua victòria?

Pense que no. No li done importància. Supose que quan siga major ho faré. Sé què guanyar dos mà a mà en dues participacions són números bons i que, a més, es suma la meua joventut (22 anys) i que al dia a dia mantinc el meu nivell. Això és el que li agrada al públic.

Quant de temps podrem veure a este Tonet IV?

Vull aguantar este ritme molts anys, si les lesions em respecten. Tot i que costa. Has d’estar al 100% perquè la gent vol veure’t sempre igual. Amb el meu preparador, Edu Cardona, m’entrene per a mantenir eixa regularitat. No soc un jugador de centrar-me en un campionat. Vull estar en la mateixa línia i no tindre pics de forma. Això ocorre i no pots estar sempre al màxim, però almenys guardar eixa constància jugant.

Tonet IV pot millorar algun aspecte del seu joc? Què destaques de tu mateix?

Sempre hi ha coses per evolucionar. Em falta saber aguantar més la pilota o col·locar-la millor. A mi m’agrada la fam que tinc. Sempre estic en la pilota i em menege amb ella, mai decaic. Quan vaig guanyant és quan més gaudisc, quan tot ix bé.

A la final, quan veus que pots emportar-te el títol?

Comence molt bé i vaig al dau amb 15 per cap. La partida estava encarrilada, però la calor i que davant tenia un gran jugador com Moltó, va estrényer-me per retallar dos jocs. Va jugar més i jo vaig baixar el nivell. En eixe moment no trobava el punt, quan abans li amagava la pilota i la creuava per evitar que fera el seu joc. El vaig veure perillar, però vaig fer-me l’ànim per a recuperar el domini. En l’últim tanteig vaig dir-me: ara o mai. Estava jugant més a gust al rest que al dau.

Ets mitger i sempre tractes de buscar eixa zona, però et va costar. A què es va deure? Encarares amb major facilitat quan Moltó no picava en les parets.

El mà a mà és així. Tocar pilota i que el contrari jugue incòmode. No hi ha més. Cal saber aguantar-ho. No sé per què, però la treta no la vaig poder fer com a mi m’agrada. Això va fer que Moltó la jugara fàcil i em posara contra les cordes. Normalment la connecte com vull i ja passe a dominar la pilota. Quan avançava no estava a gust, encara que tenia confiança en mi mateix.

Sumes dos frisos grecs, l’any que ve tens a tir tindre’l en propietat.

Per ara, no. Només pense en el pròxim campionat. Clar que m’agradaria guanyar-lo. U sempre vol més.