La gran resiliència de Sanchis

La resiliència és eixa capacitat que té un ésser viu davant una situació adversa i en el món de la pilota això es tradueix a les lesions. Si hi ha algun jugador que ho ha patit en els últims temps és Sanchis. Afectat de la lesió tipus SLAP (Superior Labrum Anterior to Posterior) -desinserció del làbrum superior de posterior cap a anterior incloent la inserció del tendó del bíceps en el làbrum superior- al muscle esquerre, el de Montesa ha sabut sobreposar-se a unes adversitats que van fer-li plantejar-se la retirada amb només 27 anys. Afortunadament, el raspall no ha vist escapar un diamant com és el mitger i des del passat 16 de juliol compta amb esta figura sobre les lloses després del voltant de deu mesos fora d’elles. Des d’aleshores, Sanchis ha recuperat sensacions positives amb dos triomfs en dues partides disputades.

«No sent cap dolor i puc encarar-la per dalt, encara que no van fortes com jo voldria. És qüestió de temps», comenta Sanchis que va reestrenar-se al Genovés formant amb Moltó i guanyant 25 per 20 a Ian i Brisca. També va ser al trinquet de la Costera on el de Montesa va repetir el resultat a favor, en esta ocasió amb Vercher i Ricardet davant Badenes i Tonet IV, el passat divendres. «Vaig colpejar com abans, tenia eixa soltesa al braç que havia perdut. Tenia moltes ganes de tornar a jugar. Al principi d’operar-me no tenia eixe cuc, però cada dia veia com millorava i feia coses que abans no podia», detalla el mitger.

El de Montesa estava decidit a abandonar la seua carrera pels dolors que patia. «Era una situació que arrossegava de temps enrere, no era d’un dia per a l’altre. No volia patir jugant. No podia seguir així. El millor que podia fer era deixar-m’ho. Vull la pilota, la tinc tatuada», manifesta Sanchis, el qual en una entrevista en SUPER abans de la intervenció quirúrgica, al mes de desembre, va exterioritzar que «cada colp per dalt era com si em clavaren una espasa al muscle».

Tot va ocórrer al passat mes de setembre, quan en la primera jornada de la Copa «em vaig adonar que no podia jugar. Vaig pensar en la retirada, però la Fundació em va aconsellar que m’operara. Soc jove i volien que ho intentarà. Gràcies a ells, estic de nou ací», explica Sanchis, «pitjor que estàvem no podíem quedar», bromeja.

Per al de la Costera, passar pel quiròfan «és el mínim, encara que jo li guardava respecte. El complicat és la recuperació i tornar a portar el muscle on estava abans de la lesió». Una situació que Sanchis desconeixia, ja que no havia estat mai més d’un mes apartat dels trinquets. Tot i els dolors inicials que «em generaven dubtes», el montesí s’ho ha pres «amb calma. Podia estar jugant fa més d’un mes, però no tocava. Sempre tens por que la lesió no haja desaparegut».

Tot i l’experiència negativa, Sanchis treu conclusions positives de la lesió perquè «he compartit rehabilitació amb altres esportistes que han patit inflamacions o continuaven dolorits». El que està clar és que el raspall rescata a un dels seus màxims exponents de l’espectacle i encara que el muscle «s’ha arreglat, ara toca cuidar-ho. Cal tindre cap. Sanchis és com és i mai canviara, soles que ara ho valore més», sentencia un Sanchis recuperat per a la causa.

LA PISSARRA

DImarts 26 de juliol | 17:00

Trinquet Tio Pena de Massamagrell   

- Vicent de Vinalesa i Morret

- Carlos Donat i Efrén

Dimarts 26 de juliol | 18:30

Tr. Tio Pena Massamagrell · Proximia   

- Puchol II

- Salvaa

DImecres 27 de juliol | 19:15

Poliesportiu Jaume Ortí d’Aldaia   

- Genovés II, Bueno i Oscar

- Cervera, Javi i Hilari

Divendres 30 de juliol | 20:00

Trinquet d’Ondara   

- Giner i Conillet

- Salva Palau i Félix