Pedro López: “A Castelló portem finals que abans no es portaven”

Pedro López és vicepresident de la província de Castelló de la Federació de Pilota Valenciana. Ho és des de fa dos legislatures baix el mandat de José Daniel Sanjuán. És catedràtic en Educacio Física i professor a l’IES Serra d’Espadà d’Onda.

Quin és el pes real de Castelló en l’actualitat?

Està clar que el pes és de València, però pel número d’equips que tenen, seguit d’Alacant i Castelló a la cua en quant a equips però també per la població. Els arrels de la pilota possiblement sempre han estat en sintonia amb l’escala i corda i no tant les altres modalitats. El frontó es practicava en pobles més xicotets, però els trinquets que en el seu moment eren pioners era l’escala i corda, o el rebot... però en estar tan enfocat tant a escala i corda, no hem tingut l’explosió que han pogut tindre a Alacant, on tenen més modalitats.

Finals JECV, finals El Corte Inglés de trinquet... abans a Castelló s’organitzava poca cosa.

Des de la vicepresidència de Castelló sempre he intentat que no es concentrara tot a la província de València, que és el que passava abans. Jo he intentat que es repartirà una miqueta, proporcionalment, perquè també a Alacant i Castelló tinguérem finals, i crec que ho hem aconseguit.

Com es respira això a Castelló?

Crec que en els últims anys la gent està bastant d’acord en el que s’està fent des de la Federació, perquè noten que se li dona protagonisme a la nostra província. Estem contents perquè portem finals que abans no es portaven.

undefined

Quina és ara mateix la salut dels clubs?

Ací hem viscut de tot, però crec que és el que passa en tots els pobles i províncies. Tenim una forta competència en els altres esports i en els últims anys han crescut noves modalitats esportives, i ara la dispersió és major. Abans era futbol o pilota, però ara l’oferta esportiva ha crescut una barbaritat i es nota molt. En els clubs passa que per a que funcionen necessita com a mínim un parell de persones que aposten i creguen en el projecte. Quan jo vaig apostar per l’escola d’Onda es va veure que necessitàvem gent que creguera. Funcionen ara les escoles d’Almassora, Almenara, Castelló, Onda i Vila-real, que actualment estan operatives, i fa uns anys a Borriol, l’escola model d’on va eixir Pablo de Borriol, amb 50 pilotaris, model de tota la Comunitat...Julián de Borriol, que era l’alma màter, qui captava als ‘xiqüelos’. Falten aquest tipus de persones...Borriana, que tenia també una escola molt gran, amb més de 50 xiquets.. també estava Benicarló, Torreblanca, Atzeneta, i també Vilavella amb escola i club... i en això hem notat que hi ha un buit, hi ha dispersió... i quan un club de pilota deixa de funcionar, es nota molt. Xilxes comença ara amb l’escola, ho intenta, però era una de les escoles amb més ‘solera’ i va desaparèixer pel mateix, perquè les persones que necessitava això no estaven per dedicar les hores necessàries... Xilxes com a club no ha deixat de funcionar i ara intenta reviscolar amb l’escola.

Quins són ara els clubs insígnia de la província?

Principalment Almassora per l’esforç que estan fent tots estos anys sense tindre una instal·lació específica, sinó sempre desplaçant-se a localitats pròximes. Des de la Federació això ho hem premiat, perquè continuen fent eixe esforç. Tenen una escola molt brillant i el club es nodreix d’ella. Castelló també està fent les coses molt bé, té més recursos, però també hi ha darrere les persones que saben aconsellar molt bé, per fer funcionar molt bé l’escola. I Onda va fer una gran aposta per l’escola i ara es nodreix de resultats de tots eixos anys invertint en l’escola, i és possible que ara siga la capdavantera de la província. Vila-real té una escola que apareix i desapareix, amb un gran professional com Mezquita, però club no hi ha... Xilxes sempre ha tingut molt bona escola, però com a club li ha faltat continüitat per a despuntar. Com a club, Onda, com a escola, Castelló, Almassora i Onda.

undefined

El desitjat trinquet d’Almassora, per a quan?

Si no tornen a allargar-ho més, fa uns dies vaig estar parlant amb gent d’Almassora que està al corrent, i potser s’inaugura en maig. El trinquet està acabat i amb llum immillorable, amb un bon pis, que la pilota bota molt bé...

Això pot repercutir en la província?

Evidentment... imagina Almassora, que té una massa social, entre xiquets i clubs, molt bona, al nivell de clubs que tenen instal·lació pròpia, i a més Almassora està en un punt cèntric, i tenia molta vida al seu trinquet. Crec que es pot tornar a aconseguir perquè hi ha persones com César que estan treballant molt bé. Al final, si les escoles funcionen bé, és perquè tenen un bon mestre al darrere.

Si mira enrere i mira a l’actualitat, què veu?

Jo crec que hi ha moviment. On no veig ‘vidilla’ és en l’aficionat, el que ve a veure les partides. Els joves... en general també passa en els altres esports, a la gent no li agrada anar a veure, sinó practicar. Volen jugar, però no veure partides. Els que van són molt majors i quan ja no poden vindre, cada vegada notem més l’absència de públic...els pares van quan juguen els seus fills. En això hem involucionat. En canvi en València en això crec que es fa més colla. Per exemple en Torrent, la pinya que fan... això es nota.

Parla de veure partides... des que no està Borriana... va unit?

Sí, Pepe (Mezquita) és dels pioners en posar jugadors joves en segones partides, és dels pocs trinqueters de la Comunitat que ho fa; últimament també ho fan a Vilamarxant, La Pobla, Sueca o Pedreguer... s’està estenent, però fins fa dos o tres anys no hi havia eixe model, sinó partides de professionals i no tant de joves. Al final és una cadena, si no impliques a la gent més jove, després no tens públic que vaja. La societat ho porta, si els joves no estan implicats en la pràctica, no són espectadors.

I la ‘desaparició’ de Borriana ha afectat en l’afició?

Jo vaig anar els últims anys que funcionava Borriana, i anava a menys, però potser també perquè es va deixar de la mà. S’hauria d’haver preparat o gestionat d’altra manera el tema de les escoles, per exemple, donant més protagonisme per portar als ‘crios’ al trinquet. Ara amb la Pilota a l’Escola, seria un bon fil d’unió amb el trinquet. S’haurien de buscar fórmules per portar els joves al trinquet. Estem fallant en les fórmules per atraure la gent. La porta d’entrada esta en el programa de Pilota a l’Escola.

undefined

Castelló és un exemple de recuperació de modalitats, per exemple amb el frare.

El frare és una modalitat que estava estesa en els pobles xicotets. Va ser també a partir dels estudis de Lluís Ramos que s’ha mogut, i des de la Federació hem donat suport a eixe ressorgir. A més la instal·lació estava en perfecte estat i es practicava per la gent dels pobles, i ara hem intentat donar-li més presència perquè és una instal·lació molt econòmica de construir, i ja s’han fet algunes com a Beniparrell a València, per exemple. És molt gratificant perquè no deixa de ser un frontó, que és un joc més fàcil que jugar perquè és joc indirecte. Lluís ens va demanar ajuda i li la vam donar. S’escampa a altres províncies. El benefici social es molt gran.

A nivell internacional, Castelló té presència amb dos joves promeses: Diego i Carmen.

Tenen presència a la selecció perquè des del 2000 o 2001 vam començar en un gran projecte en què anaven totes les escoles a una. Intentàrem que les escoles practicaren totes les modalitats i no només una, i crec que això ha sigut la causa de tenir practicants de raspall però també de One Wall. Vam fer reunions per unificar criteris, quan no es participava encara en els Jocs Escolars, i vam organitzar una lliga d’escoles i vam fer trobades, reunions cada dos o tres setmanes, i anàvem canviant les localitats. Si era al carrer, jugàvem a raspall, i si no podíem jugar a one wall o frontó, i si tenien trinquet a galotxa... fruit de tot això tenim un xic i una xica que dominen modalitats tan increïbles com les llargues, que és una modalitat d’Alacant. Al cap i a la fi la pilota valenciana té molts elements comuns, i després les coses diferencials no són tan importants. Pense que això és el gran problema dels monitors antics, que volien especialitzar als ‘xiqüelos’ en una modalitat en concret. Crec que això era un error. Saber aprofitar tots els elements comuns de totes les modalitats és una riquesa que no tenen altres esports.

Satisfet de la seua tasca durant aquests anys?

Des de la meua aportació modesta hem intentat canviar i fer propostes per variar coses que milloraran les condiciones del nostres esportistes i del nostre esport. Ara recentment m’he quedat molt orgullós perquè ara ha eixit l’ordre que regula la condició dels esportistes d’elit, i per fi s’ha tingut en compte una reivindicació que jo feia des de fa 8 anys, que si una persona competia en una competició de major edat, que se li reconeguera com a eixa competició, i no per la seua edat. Crec que hem fet moltes coses per a millorar el nostre esport i hem d’estar contents.

undefined