Lliga CaixaBank: Salelles II, un Fènix davant el seu veinat

L’esport més valencià també és un cabàs de dites. Tal volta la més significativa és que en partida, tot és pilota, és a dir, fins a l’ultim quinze, no hi ha res dit. Ahir es va viure en la partida que tancava la primera jornada de la XL Lliga CaixaBank al trinquet d’Oliva. La formació que representa a la localitat olivera, amb Salelles II, Brisca i Sergi, va véncer al trio de Xeraco, amb Montaner, Canari i Ibiza, per 30-25. Un resultat que va tindre diverses fases en la partida, perquè l’actuació dels contendents així ho va marcar. Sobretot, la de Salelles II. Després d’aconseguir un avantatge de 25-5 amb un gran domini del rebot, el rest va curtcircuitar per una errada i els xeraquers ho van aprofitar per a igualar. Això no obstant, l’oliver va ressorgir com un ocell fènix en trobar el quinze i oferir els dos punts davant els seus veïns.

Va ser amb 25-20 quan Salelles II va veure la llum de nou amb una pilotada directa a la galeria. La vaqueta va tocar ferro i va resonar en tot el trinquet com si trencara el malefici. Tot i que els rojos s’acabaren adjudicant el joc, les sensacions positives havien tornat en els olivers després d’una travessia en el desert.

La treta de Salelles II no soles va servir per a convertir quinze, sinó que va permetre que Brisca i Sergi controlaren el tanteig definitiu des del dau per a emportar-se el triomf.

Una tensió que no pareixia que anaren a viure els olivers quan el marcador enllumenava amb un 25-5.

Salelles II havia dominat el rest amb uns rebots que creuaven la llarga canxa d’Oliva, mentre que Brisca tutelava a Sergi per a compenetrar-se de manera quasi perfecta.

Montaner havia sostingut al seu equip, amb aparicions esporàdiques d’Ibiza, però Canari no entrava en joc i això era una llosa massa pesada. En el moment que el mitger va encontrar la sintonia tot va canviar, encara que Salelles II també va ajudar. Una entropessada en una pilota parada va significar el quinze definitiu per a retallar el 25-5, i a partir d’ací, Canari va créixer, Ibiza va atemorir al capdavant, i els olivers no van poder frenar-los, fins als instants finals.