Tonet IV i Badenes, campions de la IX Copa Caixa Popular de raspall

La retransmissió esportiva que més ha transcendit en la història deia: "¿De quin planeta vas vindre?". Victor Hugo Morales es preguntava així quan es referia a Maradona. Si es trasllada esta qüestió al raspall, no hi ha discussió. Tonet IV és el més gran. El número en la raspada és d’altre món, no només per les conquestes individuals, sinó perquè ho demostra dia a dia al trinquet. Més si cap en una final, com al trinquet d’Oliva; i amb un company que es sacrifica i sap complementar-lo, com és Badenes. Campions de la IX Copa Caixa Popular de raspall, els representatius del Genovés es van adjudicar el títol en véncer a Ian i Brisca, equip de Castelló de Rugat (25-15).

La partida

La primera pedra de la victòria es va col·locar en el 10 per 5. Fins aleshores, els equips que jugaven al dau, guanyaven el joc. Brisca va guanyar la reballada i va elegir partir des del rest. No esperava que Badenes efectuara una treta poderosa que complicava les restades rivals i deixava a Tonet IV cara la presa.

Amb 10 per 5, Castelló de Rugat pareixia que continuaria amb la dinàmica al dau per a igualar a 10, però els detalls marquen partides. Després de dos quinzes blaus, Brisca va tocar una pilota de Tonet IV perquè este convertira el primer quinze en el joc. El d’Oliva s’assenyalava el cap, sabia que no era seua. Brisca, que s’entén a la perfecció amb Ian, comprenia que eixe quinze donava peu a la remuntada, com així va ser. La treta d’Ian no feia tant de mal com la de Badenes i Tonet es va créixer. El del Genovés va passejar la dalla per obrir la primera diferència en el marcador (15-5), i ampliar-la amb tot a favor amb un val i net des del dau (20-5).

Això no obstant, Ian i Brisca no havien dit l’última paraula. La ràbia acumulada del mitger va explotar per a capgirar dos quinzes en contra quan la victòria s’apropava. A còpia de carregar, Brisca es va apoderar del joc. Així, els rojos van dubtar. La remuntada d’Ian i Brisca en l’última final copera sobrevolava el trinquet. De sobte, Ian va aparéixer. El de Senyera estava patint amb restades que no complicaven la vida a Tonet IV, però va soltar el braç i es van veure els millors quinzes de la partida, perquè també Tonet IV va desplegar tot el catàleg de colps i piruetes, lluint sobre l’aire. La defensa blava va ser numantina i el trinquet va caure. Era possible la remuntada.

Així podia haver sigut perquè als rojos no els va dir la pilota de primeres, però no es van rendir davant el frontó blau. Tonet IV va ficar la directa i Badenes va creuar la canxa d’una pilotada que es quedaria en la galeria i significaria el títol.