La XVI Copa Caixa Popular d’escala i corda quedarà per a la història pel descobriment de Conillet. L’exhibició del d’Orba va ser el punt més destacat d’una final on va guanyar l’equip que més ho va buscar. Marc i Conillet, representatius de Montserrat, són els nous campions de la Copa. El 60-35 sobre Puchol II i Álvaro Gimeno, combinat de La Pobla de Vallbona, va ser producte d’una parella ben compenetrada per a pegar el colp sobre la taula quan tocava, però sobretot, de l’actuació d’un poderós Conillet davant la seua gent.
Els protagonistes
Qui li ho diria al de Murla quan després de ser campió el 2015 com a punter -l’últim a aconseguir-ho abans que la Copa mutara en la competició de parelles que és ara-, eixa trajectòria anava a esfumar-se per la falta d’oportunitats. Josep Roig ‘Conillet’ tenia 18 anys i davant d’ell una gran generació de mitgers consolidats difícils de suplir. Això va motivar que el d’Orba es plantejarà la pilota professional d’altra manera i es centrara en altra vessant laboral com és la d’infermer. Tanmateix, Conillet mai abandonat la pilota del tot, però va pegar un pas enrere per a pegar dos avant. Campió de la Copa 2 el 2020, tornar a la Lliga de punter, trofeus entremigs com el Diputació d’Alacant o el de Dénia o debutar en la Copa en el mig com a titular en l’edició passada amb Puchol II al costat. Passos menuts i alhora gegants que ahir van permetre obrir la porta entre els grans.
La compenetració amb Marc ha anat de menys a més al llarg de la Copa i la confiança, també. Què dir de Marc? Doncs el de Montserrat torna a elevar-se el més alt possible en la competició que més li agrada. Finalista a totes les edicions menys una de les que ha participat, Marc ha guanyat en maduresa que li permet concentrar-se en el seu joc de pegada, al qual ha afegit tècnica amb el pas dels anys. Eixa pegada és la que ha compartit amb Conillet per a convertir-se en campió de la Copa per segona vegada i continuar retallant distàncies amb el gran rival a batre de la seua època al rest, Puchol II. És el camí marcat pel de Montserrat i no va fallar. Marc va saber llegir la partida a la perfecció. Havien de fer un joc al rest perquè eren l’equip que més a prop estava d’aconseguir-ho. A més, Puchol II amenaçava perquè estava controlant el rebot a la perfecció. Marc va avançar la seua posició per a colpejar com fora en l’aire i va funcionar. «He vist perillar el dau. Conillet estava fort des del rest, però jo no m’acoblava i arribava tard per la tensió de la partida. He anat avant perquè la pilota no botara i així llevar-los a ells segons per a col·locar-se o pensar. Havíem de pegar o amagar-la», va confessar Marc ja amb el títol a la butxaca. Així va ser. Amb 40-35, Marc i Conillet van trencar el primer joc al rest i apoderar-se de cada joc.
Conillet estava guanyant la batalla al mig, però és de veres que Álvaro Gimeno no estava a gust. Alguna cosa li passava i en l’últim joc va tirar-se a terra. El de Massalfassar va ser atés pel fisioterapeuta per unes rampes que li impedien continuar al cent per cent. Un gest que albirava la victòria montserratina, tot i la lluita mostrada pels poblans. Conillet botava d’alegria als braços de Marc i es fonien en una abraçada que venia acompanyada de l’ovació d’un trinquet, amb majoria d’Orba i Montserrat. Somriures i braços en alt per a celebrar una Copa que dona obre la porta al mig per a Conillet i que confirma a Marc com la gran alternativa.
