Passeig en barca per a Ian, Tonet IV i Momparler en el Trofeu Mestres

Incomprensible i inexplicable el desenllaç de la segona semifinal del Trofeu Mestres de raspall disputada al trinquet de Xeraco on Ian, Tonet IV i Momparler van passar per damunt de Badenes, Canari i Ricardet, que no van fer cap joc i a més van caure amb per la via ràpida i oposant molt poca resistència.

L’eliminatòria prometia, i així va quedar clar en l’afluència de públic, que va ser molt bona. Però solament el trio de roig va complir amb les expectatives.

La partida

Tonet IV va ser, una vegada més, l’actor principal de la pel·lícula, que en esta ocasió va ser de terror. A més de jugar bé, al nivell que acostuma, el mitger va olorar la sang, la feblesa dels rivals, i encara va apretar més per a acabar prompte.

Amb el número u soltant obusos i els d’enfront inoperants, Ian i Momparler van jugar amb molta comoditat i van aportar prou a la victòria. El rest de Senyera es va dedicar a restar i a tornar pilota per a deixar que els companys acabaren el quinze, mentre que el jove mitger, també de Senyera, va ser el gran beneficiat perquè es va trobar amb moltes oportunitats de donar el colp de gràcia i a més les va aprofitar.

Enfront, Badenes, Canari i Ricardet van ser una ombra del que poden ser. Voluntat no va faltar en l’actuació d’este trio, però en cap moment va estar al nivell dels contraris. Tant és així, que en tota la partida no farien més de cinc o sis quinzes. I solament en el tercer joc, on van igualar a dos, van jugar un poc de tu a tu a Ian, Tonet IV i Momparler. Inexplicable, perquè Badenes ha sigut un dels millors restos de la passada Copa. I encara que és cert que darrere d’ell estava Tonet IV , el de Xeraco va tindre molt a veure en la consecució del títol de campions. Incomprensible, perquè Canari és un referent al mig, una muralla i dels rivals més complicats de matar. Més encara en sa casa, que també és la de Badenes, on ambdós poden jugar amb els ulls tancats.

Ricardet, en la seua posició de punter, va tindre menys incidència en el joc i, per tant, en la desfeta, encara que quan va tindre l’oportunitat de fer soroll no la va aprofitar. I tampoc va ser el pilotari que guia i sap motivar als companys.

En definitiva, Ian, Tonet IV i Momparler van mostrar les seues credencials per a proclamar-se mestres del 2023 i la segona semifinal va passar a la història amb més pena que glòria i amb el públic decebut perquè solament la meitat del cartell va jugar segons les seues possibilitats.